Fa temps que voliem fer alguna combinació per tal d'aparcar els nens dos dies i anar a fer alguna excursioneta de novietes, al final aconseguim facturar els nens amb els avis (sants avis) i decidim anar a fer una volta per l'Ariege, anem cap al refu de Besines del qual ens n'han parlat molt bé.L'Ariege, tot i estar a prop de casa ens mostra un Pirineu molt més solitari i clarament més abrupte i frondós.
L'excursió fins al refu és agradable i en un parell d'horetes ens plantem allà tot passant per un llac idílic on parem a fer un mos. La rebuda al refugi és calida per part de la guarda, i un cop instal.lats aprofitem la tarda per fer una bacaineta tot esperant l'hora de sopar. Tot sopant entaulem conversa amb un parell d'anglesos que fa un parell de mesos que van començar la travessa dels Pirineus, això ens ho guardem per quan estiguem jubilats.
L'endemà al matí esmorzem ben d'hora i enfilem cap al cim del Pic de l'Auriol, començem a pujar per prats i pedregars , només amb la companyia d'uns pescadors (quina moral pujar a pescar aquí d'alt), i d'alguna marmota despistada. Arribem a la carena després de trepitjar les últimes neus de la zona i veiem la carena esmolada que ens portarà al cim, a partir d'aquí les vistes són espectaculars, anem fent camí i el cim encara és lluny, l'esmolada carena que ens queda ens fa que decidim deixar l'Auriol per una altre vegada i tirem prats avall cap al llac i cotxe.
Feia temps que no anavem d'excursió sols, ho haurem d'intentar repetir, amb el permís dels avis.
1 comentari:
Moltes gràcies per montar la volteta i per esperar-me quan vaig a 3 per hora. A veure si algun dia podem repetir-ne una altra.
Petonets!!!!
Publica un comentari a l'entrada