Fa temps que no escrivia al blog, massa temps... aquest hivern ha estat complicat.
En principi estava entrenant els gossos per anar a correr a Noruega, La Finmarkslopet, una cursa de 500 km non -stop, hi anavem assesorats en tot moment per en Miquei i L'Helena de Kobalaq, ara ells hi son. ( visiteu la seva pàgina)
Les coses van com van, i ens va sortir la possibilitat d'anar a traballar a Andorra , a Grau Roig, a fer passejos amb gossos, de vegades sembla que passen oportunitats que no pots deixar escapar, i així ha estat, em canviat anar a correr a Noruega una cursa de 500m km per donar voltes a un circuit de 1,5 km. Encara no sabem si ha estat una decisió correcte, em d'esperar el final de temporada.
De moment però estem passant un hivern atrafegat i dificil, estem trevallant amb 30 gossos i movem una quantitat de gent important al dia, una feina que no haviem fet mai i que ha resultat, tot i que disfruto amb el tracte amb els gossos i el contacte amb la natura, una feina molt dura i que m'ha deixat poc temps per la familia, la muntanya i els gossos tal com els havia disfrutat fins ara.
No te res a veure passejar turistes tot el dia, amb el trineu, que entrenar amb els teus gossos tu sol, això no ho vaig saber veure a principi de temporada. A més les circunstàncies a vegades s'ajuntent per posar-te a proba. A part d'un xasco en la oposicó que feia molt temps que preparava, gran mala jugada, fa tres dies va morir una de les meves gosses per complicacions en el part.
Es deia Iska i ens l'havia donat en Sergi Puig, era una gossa alaskana de 8 anys, era espectacular. No era gaire agraciada estèticament, no tenia un cos especialment corpulent, però ho soplia tot amb coratge i esforç, era una autèntica màquina. Em costarà molt oblidar-la, molt. Em costarà, i de fet no ho vull. No vull oblidar com saltava quan la posava de lider i acavava de muntar el tir, em costara oblidar els ulls de nena entremeliada que feia quan la perseguia a l'estiu pels prats de davantel refu, i no podré oblidar mai com s'entregava a l'hora de córrer quan en tenia ganes, però sobretot quan li demanava, ho sento Iska no se si et vaig fallar, estaves de part i jo no vaig saber veure que les coses no t'anaven bè , em pensava que tot seguia el seu camí . De fet ja havies parit una vegada i semblava que tot havia d'anar bé. Estava embarassada per "accident" però el pare era ben plantat i ho varem acceptar.
En principi estava entrenant els gossos per anar a correr a Noruega, La Finmarkslopet, una cursa de 500 km non -stop, hi anavem assesorats en tot moment per en Miquei i L'Helena de Kobalaq, ara ells hi son. ( visiteu la seva pàgina)
Les coses van com van, i ens va sortir la possibilitat d'anar a traballar a Andorra , a Grau Roig, a fer passejos amb gossos, de vegades sembla que passen oportunitats que no pots deixar escapar, i així ha estat, em canviat anar a correr a Noruega una cursa de 500m km per donar voltes a un circuit de 1,5 km. Encara no sabem si ha estat una decisió correcte, em d'esperar el final de temporada.
De moment però estem passant un hivern atrafegat i dificil, estem trevallant amb 30 gossos i movem una quantitat de gent important al dia, una feina que no haviem fet mai i que ha resultat, tot i que disfruto amb el tracte amb els gossos i el contacte amb la natura, una feina molt dura i que m'ha deixat poc temps per la familia, la muntanya i els gossos tal com els havia disfrutat fins ara.
No te res a veure passejar turistes tot el dia, amb el trineu, que entrenar amb els teus gossos tu sol, això no ho vaig saber veure a principi de temporada. A més les circunstàncies a vegades s'ajuntent per posar-te a proba. A part d'un xasco en la oposicó que feia molt temps que preparava, gran mala jugada, fa tres dies va morir una de les meves gosses per complicacions en el part.
Es deia Iska i ens l'havia donat en Sergi Puig, era una gossa alaskana de 8 anys, era espectacular. No era gaire agraciada estèticament, no tenia un cos especialment corpulent, però ho soplia tot amb coratge i esforç, era una autèntica màquina. Em costarà molt oblidar-la, molt. Em costarà, i de fet no ho vull. No vull oblidar com saltava quan la posava de lider i acavava de muntar el tir, em costara oblidar els ulls de nena entremeliada que feia quan la perseguia a l'estiu pels prats de davantel refu, i no podré oblidar mai com s'entregava a l'hora de córrer quan en tenia ganes, però sobretot quan li demanava, ho sento Iska no se si et vaig fallar, estaves de part i jo no vaig saber veure que les coses no t'anaven bè , em pensava que tot seguia el seu camí . De fet ja havies parit una vegada i semblava que tot havia d'anar bé. Estava embarassada per "accident" però el pare era ben plantat i ho varem acceptar.
L`Iska, ens va guiar durant molt kms, i va ser un element clau en l'Alpin Trail 2009Ho sento Iska, et trobo a faltar fa tres dies i no se fins quan. L'any que ve , al setembre, quan començem a entrenar de nou , l'equip anirà coix, encara no se qui posarem al teu lloc, has deixat un buit dificil doblidar.
Estigues tranquila però , mentres t'escric , la Nora, la teva germana, jeu als meus peus, ella també nota el teu buit, però, ara més que mai la cuidarem.
Iska allà on siguis, no paris de córrer, però no et cansis gaire que l'any que ve a Noruega necessitarem la teva força de d'allà on siguis. Un manyac ben fort des de La Molina de la Laura, l'Erola, en Gil i d'en i una llepada d'en Torb, la Rufa, el Llamp i sobretot de la NORA i de part meva.
Iska, Hike!!!!!
l'Iska de lider i obrint traça, treballadora incançable.
4 comentaris:
Eps Marçal, força i continua fent les teves aventures amb la mateixa passió ho has fer sempre!!
Era una gran gossa i tots la trobarem a faltar, però son coses de la mare natura. No s'hi pot lluitar, tan sols acceptar-ho i recordar-la tal com era. Una abraçada, Sergi i Susanna.
Ei amic! Pensa en les curses que vas disfrutar amb ella i els bons records que et deixa! força i a tibar-li!!!!!
que ja falta menys per acabar la temporada!
Iska fué una buen perra en mi Kennel. Erá más perra de tiro que Nora y me alegré mucho de que estas dos perras corrieran contigo en la Alpen Trail.
Estoy convencido que les has dado una buena vida, al igual que se la dieron en su día Susana y Sergi.
Me hubiera gustado haber coincidido con vosotros en la Finnmark. Supongo que lo intentarás esta próxima temporada.
Puedes contar conmigo para lo que quieras.
Un abrazo.
Fernando.
Publica un comentari a l'entrada