Marçal i Laura

ÚLTIMS PREPARATIUS

2012-02-18T04:54:00.005-08:00

Ara sí que ja ha començat el compte enrere. Última setmana de preparatius, cada vegada ho tenim més apamat.

Els dos trineus a punt, soles noves a punt, autocaravana amb rodes de claus per canviar preparada, roba mig mig. I el menjar tot envasat al buit. Segur que a última hora anirem de bólid per algún tema però sembla que mica en mica ho anem tenint tot.

Només hi ha un petit detall (que no és d'extranyar segons el despiste del musher) que ara no troba la cartera.... amb targes, documentació, etc.

Ja m'extranyava que tot anés quadrant!!!!

Trofeu Haute Mauritene Vanoise

2012-01-28T13:20:00.000-08:00

Ja hem tornat del Trofeu, l'experiència ha estat enriquidora per tot l'equip, gossos i múixer. Aquest any hi hem anat amb 10 gossos, 6 de primer any i 4 veterans, d'aquests haurem de fer la tria dels 8 que correran a Finnmark, m'agradaria fer -los córrer a tots , però a Finnmark només correm amb 8.

Ens hem trobat amb els Kobalaqs, en Miquei acusa una mica el cansament de tota la setmana anterior, on ens expliquen que hi ha hagut uns desnivells propis del Tour de França.

En Miquei i l'Helena demostren, un cop més, aquest cop ajudats per en Santi, ser indestructibles i que aquí s'ha vingut a arribar fins al final.

La primera etapa ens ha portat des de Lanslebourg fins al Coll de Mont Cenis on hem realitzat el bivac.

Ens han sortit 58 km. i bastants metres de desnivell. Els gossos han arribat prou bé al bivac, en Tengbo ha arribat una mica just però de seguida s'ha recuperat.

Tot i ser cadells, han entès que tocaba descansar i si han posat prou bé.

L'endemà al matí etapa escursada degut al risc d'allaus. 28 km. a la vora del llac de Mont Cenis, paisatge maquíssim i molta gent animant.

Els múixers de la Grand Odysse fan dues voltes, quina enveja!!! A la tarda baixada disfrutona fora de cursa fins al poble.

Tots els gossos han menjat prou bé i recuperen correctament.

L'endemà, toca sortida en massa i etapa de 60 km.

Sortida espectacular amb molt de públic animant, els gossos super nerviosos deu minuts a la línia esperant per sortir, sort dels super-handlers que han aguantat al personal estoïcament.

L'etapa amb bona neu com tots els dies i una fred important, ha fet que els gossos anessin a tope i poguessin treballar perfectament han estat quasi 60 km. a una mitja de 16,5 aprox.

Per nosaltres, que normalment entrenem més lents ha estat espectacular, i com sempre els gossos ens han sorprès gratament.

Marxem contents amb el treball dels gossos i veien que poc a poc ens acostem a Finnmark.

El que passa però és que aquest any ja coneixem el nostre repte, Finnmarkslopet, i la seva mida.

Estem esperançats però alhora una mica més prudents que l'any passat, allà és inmens i llarg, molt llarg, tot queda petit al

seu costat,... ja veurem.

ÚLTIMA ETAPA

2012-01-17T06:50:00.000-08:00

Ahir dilluns 16 de gener es va realitzar l'última etapa del Tropheu. 58 km. amb molta baixada. Una mitja de més de 17 km/h., etapa molt i molt ràpida.

El Marçal ha acabat el seté en l'etapa d'avui i el sisé en la classificació del Tropheu, i molt content de com ha anat la cursa i de com han respós els gossos.

Avui també han corregut l'Amphu i la Zetra i han anat com unes campiones!!!

Avui dimarts tot el team desplaçat als Alps estàn de tornada, demà el Marçal ja farà el resum de tota la competició amb les fotos incloses.

ELS ALTRES KOBALAQS

2012-01-16T12:44:00.000-08:00

Ahir diumenge a la tarda mentre una part de l'equip Kobalaq que estàven als Alps prenien la sortida per fer la tornada cap al poble, l'altra part de l'equip feien jornada teatral a Rubí.

El Martí feia el paper de Valentí en "els dimoniets" de Rubí (el de la túnica gris en la fotografia). I l'Erola, el Gil, la Júlia, la Laura, la Mercé i el Jumi varem anar-lo a veure.

L'obra ens va encantar i el Martí va dir perfectament les tres frases que li tocava, fins i tot la tercera que moltes vegades s'oblidava.

En acabar l'obra

varen anar tots al backstage a veure si signava algún autògraf.

Els petits mushers són força teatreros.

DESPRÉS DEL BIVAC

2012-01-16T03:30:00.000-08:00

La nit del dissabte a diumenge després de l'etapa de 58 km. hi va haver-hi un bivac en alçada. La temperatura va ser sota zero però totalment soportable per als gossos. La incògnita estava amb els cadells a veure com es comportariem amb això d'haver de dormir al ras. Després de l'etapa tots els gossos havien arribat bé, excepte el Tengbo qué com que menja neu havia fet un parell de glopades i estava més tocadet. A la nit es varem comportar força, només haurem de recosir un abric que el Nupse va decidir que li feia una mica de nosa.

Ahir vàren realitzar dues etapes una de 28 km. al matí i una de 10 km. a la tarda per tornar a baixar fins el poble.

El Miquei ha passat a la dotzena posició i el Marçal va sisé del Trofeu. Tots dos estan molt contents del resultat dels gossos degut a que n'hi ha molts de nous que és la primera vegada que còrren en neu i que si a la Finnmark còrren com aquí estarien molt i molt satisfets.

Avui toca una etapa llarga a la tarda. El Tomás s'ha llevat una mica coix peró a mida que passen les hores va evolucionant bé. I el Nupse té dos plantar tocats. En principi tots pendran la sortida en massa d'aquesta tarda.

PRIMERA ETAPA

2012-01-14T15:46:00.001-08:00

14 de gener al matí controls veterinaris.

Troben que el Tomás té una mica d'arritmia i li han de fer un electrocardiograma. I al Tomàs!!!!! això serà impossible el gos més nerviós i més tímid que tenim i que amb prou feines se li poden posar botins.

Al final enmig del parking missió aconseguida. Això sí, unes quantes hores d'incertesa per saber si el deixaran còrrer o no.

A les 16:40 el Marçal pot sortir amb el Tomás incorporat al tir. El Miquei prenia la sortida 14 min. més tard.

Temps total del Marçal per fer els 58,7 km. : 4 hores i 5 min.

Velocitat mitja: 14,2 km/h. Molt satisfet. Ha aconseguit amb els 60 km. la mateixa mitja dels entrenaments que només feia 30 km.

Al vespre vivac per a tots a dalt d'un coll. Entrenament perfecte per a la Finnmarkslopet (aquesta és la ideia).

No tenim fotos però hi ha una altra crónica de Kobalaq i algunes fotos a www.kobalaq.com

Demà a partir de les 10 una altra etapa a on els handlers poden pujar amb telecadira a veure la sortida. I a la tarda baixada fins al poble.

CAMÍ DELS ALPS

2012-01-14T00:32:00.000-08:00

Ahir ben d'hora, ben d'hora va marxar tot el team en direcció als Alps per a còrrer el Trofeu de la Grand Odyssee.El Marçal, el Toni, el Jordi i la Marta a quarts de 6 del matí feien camí cap a la Vanoise.Cap a mitja tarda vàren arribar esperant a passar tots els controls veterinaris.Al vespre encara no ho havien fet potser al final serà aquest matí.Allà s'han retrobat amb el tot l'equip del Mickey, ells ja porten tota la setmana de cursa i com que aquest any té molt desnivell el Mickey està força cansat. (Encara que sigui un "jovençuelo" diu que l'edat no perdona).Hi ha molta neu, jo crec que el millor que podrien fer al acabar és carregar-ne tota la que puguin al remolc i portar-la cap aquí, que falta que ens fa.Avui l'etapa és a la tarda, esperem que els hi vagi molt bé a tots.Preparats, llestos, AVANT!!!!

Trofeu Haute Mauritene Vanoise

2012-01-05T05:27:00.000-08:00

Camí cap a Finmark.

Ja fa dies, de fet mesos, que entrenem de cara a un objectiu:

Finnmarkslopet '12.

Des del pont de 11 de Setembre hem anat acomulant quilòmetres, començant per entreneaments de 5 km fins arribar on sóm ara, que ja en fem 3 0 4 a la setmana de 30 quilòmetres.

A dia d'avui portem una mica més de 1500 km acomulats amb els entrenaments, i els gossos comencen a notar el desgast d'haver-los fet tots sobre terra.

L'objectiu és clar: està en condicions per afrontar la nostra segona Finmark, el dia 10 de Març.

Aquest any però, no anem a un lloc desconegut, ja sabem a on anem

i això ens fa ser concients encara més e la dificultat del nostre repte.

El cap de setmana del 14 i 15 de gener, amb la intenció d'acumular quilòmetres en neu, experiències i passar-ho bé correrem un dels trofeus que s'organitzen dins la Gran Odysse ( http://www.grandeodyssee.com/ )

La cursa es disputa a la zona de la Vanoise, vall envoltada de poblets idílics amb molt ambient alpí.

Farem tres etapes d'uns 50 km aproximadament cada una, amb un vivac, entre la primera i segona, que ens anira bé per acostumar els gossos novells de cara als checspoints de Finmark.

Com l'any passat ens afrontarem a uns recorreguts exigents, amb pujades de correr i baixades d'apretar les dents. Ja veurem.

Durant la cursa, sóm concients, que els altres equips anirant més ràpids que nosaltres , segur que corrent més, a nosaltres el que ens interessa és agafar un ritme i arribar a meta amb els gossos sencers, el que passa és que un cop et posen un dorsal sempre mola anar ràpid.

Intentaré ( això ja és cosa meva) controlar els nervis.

Tan debó, faci fred, vent i nevi,... tot sigui per fer-nos a tots més durs de cara a FINMARK.

Esperem que els reis ens portin regals a tots i sobretot una mica de neu, siusplau.

Per anar fent boca...

Kalymnos 2011

2011-10-27T12:48:00.000-07:00

Uns dies de relax per a mí i de matxacada per als catxetes. Lloc genial, solet, tranquil.litat i tot el dia "strike" (vaga), els grecs estan força pitjor que aquí.
Vam marxar els 3 fantàsticos el dimarts 18: vol de Barcelona-Milà i Milà-Kos (aquest vol era super curiós perque només hi anaven escaladors i petates North Face). En arribar a Kos la gent agafava el ferri direcció Kalymnos però nosaltres no teniem lligat l'allotjament pel primer dia i vam decidir quedar-nos a Kos una nit i fer una volteta per allà. La ciutat de Kos no té res més que un nucli turístic de restaurants i botiguetes. Això sí feia un vent gelat que no ens esperàvem.
L'endemà al matí ho teniem tot lligat. A les 10:00 agafavem l'autobús direcció Masthiari i allà el ferri fins a Pothia. Quina va ser la sorpresa que arribem al bus i ens diuen que ha marxat. Com pot ser??? Si encara queden 10 min??? Doncs nosaltres ens haviem agafat tan al peu de la lletra lo del relax que no ens haviem adonat que van amb una hora de diferència (i ja portàvem un dia allà).
Doncs sí, ja eren les 11:00. Ens donen la solució d'anar al poble del costat i agafar un taxi, tampoc perque aquell dia tots els taxistes del país estan de vaga. Ens posem a còrrer direcció al port perque a les 11 surt un ferri desde Kos mateix i per sort l'agafem.

Un cop a l'illa dels escaladors, parets i més parets, xorreres i regletes per tot arreu i tot ben assegurat per tal de no passar gens de por. Aquí si ve a escalar, està clar, no cal preocupar-te de si el parabolt està lluny o amunt, abans o després del pas clau, tot està pensant perque no tinguis cap excusa per no tibar-li amb tot. Només hi ha una direcció a seguir: Amunt!! bé més que amunt Enrere!!! perque la majoria de vies tiren enrere, les van fer amb la pendent equivocada.
L'escalada és física i mantinguda, però alhora bastant tècnica. No si val a ser, només, un musculmant de gimnàs. Com no et moguis bé per les xorrereres ho tens clar, aquestes t'indicaran el teu camí: Avall!!
Hi ha vies per tots els gustos i nivells, però per ser justos, per gaudir-hi, haurem d'escalar vorejant el 7è grau. Sinó ens tocaran les vies menys espectaculars i marginals, tot i així hi ha vies de 6è grau per a no oblidar.
Mentre els flipats de l'escalada es passaven els dies esgarrapant pedres i destrossant-se els dits i colzes, la Laura alternava els peus de vies controlant el tema, ( que si aquest fa aquest grau, que si aquest s'ha parat dos cops, aquest sense samarreta no està malament del tot... tot sempre sota control, com ens té acostumats) amb les estades solitàries a la platgeta.
Tot i que no és una illa de platja, aquestes són solitàries i salvatges i la temperatura ens va permetre fer algun banyet, tot pensant en les dates per l'any vinent, que ens han quedat moltes vies per encadenar.

Castanyada 2011

2011-10-26T06:57:00.001-07:00

Cap de setmana de Castanyada a la Cerdanya.
Diumenge tarda taller de panellets per als més petits, tothom que vulgui s'hi pot anotar (4 €). El Dilluns al vespre castanyes, moniatos i moscatells per a tots els allotjats al refugi.

VACANCETES AL DELTA DEL EBRE

2011-10-11T14:03:00.000-07:00

Després de varios problemes (trencament de vidre del cotxe, robatori del móbil, sense documentació, que tots els campings on truquem diuen que estan tancats...) decidim tirar endavant els 5 dies que ens haviem proposat de vacancetes familiars.

Al final el dilluns a mig matí aconseguim sortir, amb un cartró tapant el vidre, sense lloc a on allotjar-nos i intentant averiguar quan podem tenir l'autocaravana que tenim enparaulada i que ja fa quasi tres setmanes que hem pagat.
Passem per barna a recollir al tercer nen (l'Albert) i anem tirant cap al Sud.

Una trucada inesperada ens soluciona una part. És el Kiko que ens ofereix l'apartament de l'Ampolla (allà hi estem de luxe), amb piscineta, a 1 min. de la platja, amb joguines per nens no es pot demanar més.

A la vesprà arribem a Tortosa i ens veiem un momentet amb Kiko i Mónica, feia més de 3 anys que no coincidiem però són d'aquelles persones tan acollidores que semblava que no fes més d'un mes que no ens veiessim.

Després ens dirigim a l'Ampolla i a les 8 del vespre només arribar un banyet en la piscina (això són vacances!!!!).Al matí següent el destí és la platja de les Avellanes. Tot són jubilats i nosaltres però el temps és fantàstic i s'està tranquilíssim en la platja. Com es pot veure els 3 nens s'ho van passar de conya.

A la 1 toca començar la missió caravanes osito. A Amposta, el Marçal i l'Albert, agafen el tren direcció València.

La resta de l'expedició ens quedem entre piscina i platgeta (que a això hem vingut) A les 9 del vespre apareixen amb l'autocaravana!!!! Després l'Albert marxa.

Al dia següent ja hem d'aprofitar per estrenar-la. (I posarem algunes fotos per xulejar una mica de joguina nova).

Volteta per Amposta amb una mica de berenar i tarde tranquil.la en la platja dels Eucaliptus i els nens amb les bicis amunt i avall.

I el dijous dia complert al matí els quatre a la platja del Trabucador.No m'ho puc creure el Marçal aguanta més de mitja hora en una platgeta.

A la tarda anem cap a Tortosa perque hem quedat amb Kiko i Mónica per sopar i veure la nova casa que quan vam anar fa 5 anys encara no la tenien. La Mónica i la Laura petant la xerrada, els homes només pensant en gossos i més gossos i Joan, Laia, Gil i Erola pel jardí amb el quad el mini, les motos,... estan en un lloc ideal. Va ser un vespre molt agradable per tot plegat llàstima que no vam pensar en fer fotos pel record.

Moltes gràcies per tot!!! Ens vam sentir super ben cuidats. Això només té un problema que TORNAREM!!!!.

I el divendres abans de tornar vam estar en el Aquopolis de Salou. Hi havia un espectacle de dofins i just és el que està estudiant l'Erola. Van demanar un voluntari per fer ballar els dofins i per donar-los-hi menjar i l'Erola sense cap problema va sortir ella.

Després una estoneta de tobogans...

Han estat uns dies fantàstics i cosa extranya en les nostres vacances: el temps ens ha acompanyat.

Mushing Time !!!

2011-09-16T01:43:00.000-07:00

11 de Setembre de 2011 ( fa qüasi 300 anys que aguantem)

Ja feia dies que hi pensava, tenia ganes de començar a entrenar amb els gossos, ja estava una mica nervioset, ho he de reconèixer: m’he trastocat amb el múshing !!!
Com els últims anys, em començat a entrenar el cap de setmana de l’11, amb companyia dels Kobalaqs ( Miquei-Elena, Jumi-Mercè, Jose-Núria) i una gossada impressionant que , com a bons cadells, van estar tota la nit donant pel sac.
El primer entrenament, el vam fer dijous a la tarda, dividint els gossos en dos equips de 8.
Des del principi, amb la intenció que es prenguin les coses amb calma, els vaig posar a la línia on els vaig anesar i hidratar amb calma, i al cap d’uns minuts Avant!!! Els veterans, perfectes, i demostrant des del primer metre que en tenen més ganes que mai i que saben perfectament de que va el tema, nerviosos però controlats.
Els cadells, jo flipo, ja em va passar l’any passat amb en Fargal ( els gos Norueg que em van baixar el Miquei i l’Elena).
Els vaig posar a la línia i un cop els vaig aconseguir arnesar i lligar correctament , algun van dubtar com a molt els primers 300 metres, però després van entendre per a que han nascut i van començar a estirar com si s’acabés el món a la següent corba, són unes bèsties!!!!!, ara hauran d’aprendre que el tema va per llarg, i que si tot va bé encara els hi queden molts molts km per córrer, espero que algun company seu els hi expliqui mentre descansen al Kennel.
En total vem fer 4 entrenaments acomulant 20 km, esperem que les temperatures comencin a baixar i poguem començar a allargar-los.
Aquest any intentarem tornar a la Finmarksloppet, i a partir d’ara entrenarem per tal d’arribar-hi en les millors condicions.
Podeu veure l’evolució de la temporada a la web d’en Miquei i l’Elena, kobalaq.cat

Dissabte al migdia vam marxar cap a Barcelona que tocava concert dels Sopa ( ara que en Quintana ha dit que és de savis rectificar) i l’endemà manifestar-se. L’itinerari de sempre, cares conegudes, llocs coneguts,... potser em va semblar que hi havia menys gent que els altres anys, però els que hi eren em va semblar que tenien els nassos ( per no dir collons) més plens de tota la que cau, que semblaria que s’ha acabat el temps de demanar, potser és el temps d’agafar el que és nostre i marxar, si és que és molt fàcil,... no ho dubteu.
Al vespre ho cantaven els Obrint Pas, “ ...ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer...” i “ mai podran contra un poble, alegre, unit i combatent...”, així sigui.

ST. GIL

2011-09-14T06:35:00.000-07:00

St Gil.

Han passat només 3 anys i el costum d’anar a celebrar St. Gil a Núria, s’ha convertit en una tradició familiar.
Aquest any, però hem introduït la possibilitat d’anar-hi el dia abans i dormir a l’Alberg de la “Gene”, passar una nit en família i, de passada, mirar com els hi va a la competència, he, he !!
L’anada fins a Núria , sempre l’hem dividit en dos equips, el primer , més tradicional, amb cotxe fins a Ribes i cremallera. I l’altre (equip d’un de moment) corrent (aquest anys més a peu que corrent) de casa fins a Núria, quatres horetes i 1500 m de desnivell em van deixar les cames toves per un parell de dies.
Aquest any s’hi van afegir a la festa el cosinet Enric, amb els pares respectius i la tieta Marta, tots amb una dosis de paciència important.
A la nit, un cop sopats, ballaruca i cremat al voltant del foc. Més cumba impossible!!!!! I com sempre que hi ha espectacle, l’Erola a la seva salsa, ballant i xerrant amb el primer que se li posava al costat, sense cap mena de problema.

No sé d’on haurà tret els gens , però de moment la veig més a la dansa que a l’escalada extrema, esperem que sigui veritat que el temps tot ho cura...
L’endemà dia de pànxing pel santuari, xanquers, sardanes, barquetes pel llac i exhibició de gossos d’atura (només que els nostres gossos creiessin una quarta part del que creuen aquells tot seria més fàcil, però tot no es pot tenir).
A la tarda baixada cap a Ribes també dividida, uns amb cremallera i els altres (avi Toni, Marta i la mare del nen) xino-xano cap a Ribes.
Esperem que per molts anys poguem anar a Núria , cadascú pel seu camí, però que a l’arribada ens hi trobem com més millor.

Via Civís-Genís i Solstici d’Estiu.

2011-09-13T08:46:00.000-07:00

Ultimament tinc l’escalada una mica oblidada, es que tot no pot ser... sort que hi ha alguna ànima caritativa que m’hi porta de tant en tant.
Anem amb el Zapa, al Pedra, però el bomberito dels collons cada vegada estar més fort-flipat i em porta a la Solstici a la Nord del pollegó inferior i (aconsellat per un altre il-luminat) comencem per la Civís-Genís a la Dent de Cabirols. Segons li ha dit, és un encadenament molt lògic, vaya tela, vaya tela !!!!

Civis-Genís.

Situada a la Dent de Cabirols hi arribarem amb una mitja horeta des del refu del Pedra, la via tot i que senzilla és macota i amb roca bastant ferma per ser que estem al Pedra. Via força equipada amb pitons i bolts, però cadrà portar algun trastet per de tant en tant , si no ens diem Zapater de cognom clar.

Solstici d’estiu.

Via situada a la Nord del Pollegó inferior, oberta el dia de St Joan del 2008, guapa molt guapa, al.lucinantment guapa, però per a mi dura, molt dura.
Arribarem al peu de via remuntant tota la tartera del Pedra, més comoda de baixada que de pujada, però es va fent.

A peu de via hi trobarem una plaqueta amb el nom de la via. Bàsicament via on els llargs potents transcorren per fisures i algun diedre, prou equipada en els trams dificils i últim llarg, però caldrà portar-hi un joc de tascons i un de friends fins els 3 0 4 dels camelots segons gustos.
Via per sobre les meves possibilitats, canyera i vertical, però on vaig gaudir com feia temps que no ho feia i gràcies un cop més al Xavi.

ESTANY DE QUERIGUT

2011-07-17T13:08:00.000-07:00

El dijous passat varem aconseguir buscar un forat per fer una escapadeta tota la familia. Varem tenir la sort de comptar amb la presència de la tieta Andrea, sempre va bé un cop de mà.
El difícil és decidir a on anem perque encara no tenim del tot clar que són capaços d'aguantar el Gil i l'Erola.
Vam optar per anar a l'Estany de Querigut, ja que després d'uns km. per pista hi ha un cartell que indica 30 min.

El començament de la pujada és una mica empinadet però varen anar fent molt animats i anàven prou bé.

El Gil com que portava les seves super botes de muntanya va caure unes 5 vegades, però ell sense dir res es tornava a aixecar i seguia.

El que els motiva més és anar buscar les marques grogues que s'han de seguir.

Després de caminar una mitja hora varem fer un descans al costat d'un riuet per a menjar unes galetes.
Per arribar al llac contant la parada i tot vam estar uns 50 minuts amb total i tots dos van arribar-hi caminant. La sorpresa va ser que feia un fred a l'alçada del llac que era impossible fer un intent de dinar i de mullar-se els peus que era el que els hi haviem promés. El Gil es conforma més fàcilment però l'Erola va fer morros una estona perque després de 4 fotos vam tirar avall sense dinar ni res de res. També s'ha de dir que la mania aquesta racing que té el pare de no portar res de pes va fer que passèssim una mica de fred sobretot ell perque haviem deixat tots els forrillos a casa.

La baixada va ser més durilla perque ja es notava el cansament. El Gil va baixar a coll del pare des del principi però l'Erola queixant-se una miqueta però va aconseguir fer-ho tot ella sola.

Com que ens havia sortit malament el tema pic-nic l'alternativa va ser anar al Llac de Matamala que ens venia de pas per a la tornada.

I ja el colofón final va ser que hi havien uns inflables i que van passar mitja horeta acabant de gastar l'adrenalina que els hi sobrava.

CANAL DU MIDI 2011

2011-05-09T06:53:00.000-07:00

El pitjor que pots fer si ets solter i vols anar a una escapada romàntica amb la novieta, és explicar-li als teus amics amb fills els teus plans. Així va acabar el Francesc compartint el seu viatjillo amb tota la colla d’”amiguetes” i els seus respectius “xurumbeles”.

Resulta que el Francesc i la Glòria tenien pensat fer el tram Toulusse-Carcassone del Canal du Midi en dos dies i varen aconseguir-ho però una mica més folklòricament del que s’esperàven.

Nosaltres ja els esperàvem a l’estació de tren de Toulusse, varem anar-hi amb cotxe sortint a les 6 del matí de la Molina. Per mala sort el tren es va retrassar una hora i mitja.
A les 11 ja estàvem tots a punt per fer el primer tram fins a Avignonet a on el Francesc havia buscat un camping.
Primer equip d’expedició: Francesc, Glòria, Raimon (amb la Lluna al carretó), Marçal (amb l’Erola i el Gil al carrito) i Laura amb un parell d’alforges que encara que no ho sembla van pesant a mida que passa el dia.

Primera aturada perque els nens estirin les cames en un parc infantil. I el Francesc com a bon padrí porta la mona en el porta-bultos de la bicicleta, increïble que no s’hagi aixafat!!!!

La següent parada ja va ser per dinar en una resclosa per veure com s’ho fan els vaixells per passar d’una banda a l’altra.

I a la tarda una tirada llarga aprofitant que els nens s’adormen. Però el Francesc ens té preparada una sorpresa. El camping a on va reservar (com que va buscar el més barat) figura que estava a 5 km. però resulta que estava a dalt de l’única muntanyeta de la zona.

Encara que la sorpresa se la va endur ell quan en arribar al camping havien arribat els Garcia-Espejo amb el Jan i el Martí, el Víctor i la Queralt, i els Eroles-Llimós amb la Fiona. Tots plegats erem el circ del camping. Després de les dutxes i el descansillo era l’hora d’organitzar el sopar i els bungalows. Primer soparet dels nens i després dels adults que aconsegueixen estar asseguts i no perseguint criatures.

Increïble a les 10 del matí tots preparats per arrancar del camping uns amb bici i els altres amb cotxe fins al Canal. I a les 11 tota la penya espardenya estem preparats per arrancar. En total 11 adults, 6 nens (Erola 4 anys, Fiona 4 anys, Gil 2 anys, Queralt 2 anys, Martí 2 anys i Jan 5 mesos) i la Lluna.

El tram d’avui no estava asfaltat com el d’ahir i entre tots el que erem i que el terreny era una mica més complicat per les arrels dels arbres tot és més lent. Així i tot encara que els últims quilómetres els vam fer per carretera (això sí que va ser un festival), vam aconseguir arribar al tren de les 17:30.

La veritat és que va anar superbé i els nens es van portar de conya (això no sempre es pot dir).

Ja estem pensant en la próxima. Moltes gràcies Francesc i Glòria per deixar-nos venir.

Vull separar-me

2011-04-28T02:28:00.000-07:00

Avui ens ha arribat un mail, com tants altres però aquest m'ha semblat interessant, em sembla que cada vegada som més els que ens volem separar, potser seria hora de donar un cop a la taula,... no ens deixen cap altra sortida,...
el mail deia així...

"Vull separar-me
Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessim millor.Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre.Que absurd!Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada(llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!Adéu, Espanya!"

INDEPENDÈNCIA!!!!!

Ha tornar-hi

2011-04-22T12:56:00.000-07:00

Via Durandelle, a la dent d'Orlu

Després d'un hivern intens de múixing, disfrutant dels gossos com mai, ja em començava a picar el cuquet de l'escalada, i en Javi apareix en el moment adequat. Decidim anar a la Dent, ell mai no hi ha escalat, i decidim una via a la cara Sud Est, de "nomes" 700 metres més cresta, potser massa pel meus peus que quasi havien oblidat els gats...

Entre llarg i llarg, mentre en Javi es queixava de gana i de motxilla pesada i jo de mal de peus van anar tornant a sortir alguns noms de vies i projectes pendents que intentarem anar borrant de la llista aquesta temporada, ... ja veurem, de moment anirem somiant, que ja ens agrada...

La Via Durandelle, és força mantinguda comença amb una succesió de llargs de 5 grau i després canvia la tònica cap al 6 grau, via força guapa on predomina l'adherència però amb varis passos verticals i amb canto, equipada amb parabolts, farem prou portant unes 12 cintes , i alguna cinta per la cresta de sortida.

Hem creuat la linia d'arribada!!

2011-03-15T09:31:00.000-07:00

Ja hem creuat la linia d’arribada, després de moltes hores damunt el trineu, hem aconseguit la fita somiada, a l’arribada, no hi havia gaire gent, però hi havia la necessària per celebarr-ho, Gràcies Laura i Txell. La cursa ha estat simplement espectacular, les etapes han estat esgotadores, la última, però és la que em sembla que ens ha marcat. Han estat 120 km més o menys, per paisatges qüasi llunars, sols, complemtament sols, no em vist cap equip en tota l’etapa, en Miquei ja em va comentar un dia que per això del múixing de llarga distància es necessita ser fort de cap... Vam sortir amb 7 gossos i als 40 km vaig veure que en Kevin començava a flaquejar clarament, és un gos super entregat , dels que no afluixa ni un moment, potser ho ha pagat.

El vaig anar aguantant fins que em va començar a fer patir a part de per l’esgotament per la temp que va baixar fins a -24 i era l’unic dia que no havia carregat el seu abric ( és el gos amb menys pel que ting), el vaig aguantar fins a uns deu km de Joatka, i a partir d’allà, pedala que pedalaras. A Joatka volia no parar, però vaig fer snacks i intentar donar aigua, no vaig voler apalancar-me gaires per por a que es quedessin clavats allà, el Tomàs em va dir que haviem de sortir amb els seu bordar inconfusible, el km 450 i no va parar de bordar fins que vam soritr, aquest paio és un crack!! Duarant la resta de km vam anar fent sense correr però no parant gaire , l’arribada s’acostava, i a falta de 10 km vaig posar la Negu i la Narvik de liders i elles són les que en han portat fins on sóm. Negu, Narvik, Jervi, Mayten, Tomàs, Kevin, Fargal i Nox, moltes gràcies per començar a córrer cada vegada que he tret l’ancla, per sortir bordant d’algun chek point, però sobretot moltes gràcies per anar endavant als últims km, ho heu fet simplement per que us ho he demanat, la cosa es feia llarga i dura , però heu seguit estirant per que us ho he demanat, sóu fantàstics!!!!!!!!!!! sou al.lucinants!!!!!, gràcies per fer me sentir tot el que he sentit, em sembla que tardaré a oblidar-ho, de fet , no ho oblidaré.

Una cosa , que de fora, pot semblar tan superflua i aburrida com anar dret darrere un trineu, hores i més hores, m ha omplert com poques coses he fet mai , i junt a vosaltres ha estat especial, espero fer molts més km junts... molts més... I ha tots els que ens heu seguit i ajudat des de casa, res ha dir, tots ens heu ajudat a arribar on som ara, GRÀCIES!!!!

A les fotos que us he posat n hi ha una que surt en Miqueu darrere una senyera parlant durant la festa de presentació de la cursa, li van preguntar: where are you from? I am from Catalunya a litlle country between France and Spain. Les coses són com són

Poso aquest enllaç d una foto que em trobat de la cursa, com veieu la cara de conçentrats és general de tots, gossos i muixer, ens quedaven molts km per davant, Avant!!!!!!!!!!!!!!!

http://www.altaposten.no/lokalt/bildeserie/article438061.ece?imageIndex=61#pageTop

OLELE, OLALA!!! Ja ha arribat

2011-03-15T01:24:00.000-07:00

Ahir a la nit! El Marçal va arribar a les 2.55!!!! Moltes Felicitats quin valor! Tant el Musher com els gossos van arribar una mica destrossats, i el Kevin al trineu (no sabem si perque anava coix o simplement no podia seguir amb el ritme). Les handlers no s'aguantaven de son, deurien passar una mica de nervis ja que era previst l'arribada a la una, però el musher ha aconseguit arribar amb la posició 43!

Posició 43, la cursa amb 2 dies 14hores i 43minuts

Està arribant!!!!

2011-03-14T15:32:00.000-07:00

Les handlers ja hem arribat a Alta cap a les 18:00 h. l’hora prevista d’arribada del Marçal era entre les 24:00 i les 2:00, creiem ara que serà més entre la 1:30 i les 2:00 si tenim sort.
Estem rebentades, de fet la Txell ja està dormint en aquest bar on ens hem conectat just davant de l’arribada.
Posen una música per arribar que es posa la pell de gallina i és clar quan arribes de dia hi ha públic aplaudint cosa que ara només quedem 4 handlers dels que estan arribant a aquestes hores. I a sobre per la previsió el Marçal arriba força darrere del de davant i lluny del següent per tant si tinc sort i la Txell es desperta serem 2 aplaudint i sinó doncs aplaudiré jo sola.
A veure si demà podem penjar algunes fotos de la cámera que duia el Marçal perque la que tinc jo no portem el cable.
A veure si ho aconseguim i els gossos no es planten abans d’arribar.

Falten menys de 50km per la meta.

2011-03-14T14:31:00.000-07:00

El Marçal deu estar eufòric! Ha sortit de Jergul puntualíssim, però amb 7 gossos, ja que la Mayten s'ha quedat amb la Laura per a veure si els gossos no es revolucionen tant. A les 14,12 després d'haver recuperat forces unes 6 horetes, sortia des de Jergul i ja ha avançat els 78 km fins a Jotka que ha arribat a les 21,15 a uns 11km per hora. Allà sabem que només a fet un reset de 15 minuts i ha començat l'última etapa fins a Alta de 50km. Calculem que cap a la una haurà conseguit el seu somni. És tot un crak, durant la cursa ha avançat unes 20 posicions dins el rànking!

El Mikei! Està al top 15! Descansant a Neiden amb uns 390 km acumulats. Molta sort!

Notícies des de la Molina (si no ens adormim intentarem redactar l'arribada)

La recta final!

2011-03-14T01:53:00.000-07:00

En Marçal ja ha entrat al checkpoint de Jergul, a les 8h12’ Això ja està a punt d’acabar Marçal! Estàs fent molt bona cursa. Porta els 8 gossos, i la Mayten està en zel, que es veu que cada cop que para es monta una festa en el tir i l’agobia una mica. En aquest checkpoint la deixarà, la Laura diu que la deixarà per “putilla” i té els carps imflamats.

En l'etapa d'ahir els gossos van aguantar molt bé recorrent per sobre un riu, però es va fer una mica dura.

Ara només li queda 78 km fins a Jotka i 50 fins a Alta!

186 km

2011-03-12T23:18:00.000-08:00

Tot rutlla perfectament! Ja fa una hora que ha arribat a Levajok (el tercer point), ahir cap a les dotze van sortir amb els gossos una mica cansats però sembla que ha aconseguit avançar fins i tot de posicions, arribant amb posició 50. Per altra banda el Mikei també ha arribat a Levajok una mica més d'hora que el Marçal amb la posició 18! Moltes Felicitats!

Anem avançant

2011-03-12T12:45:00.000-08:00

EL Marçal ja fa una mica més d'una hora que descansa al segon punt de control! Aquí s'ha torbat amb la Laura i la Txell, que han conduit uns 200km gelats però amb unes vistes impresionants.

L'equip ja porten 108km acumulats, la segona etapa l'han fet amb un temps de 5,14 a una mitjana de 11,1km/h. Els ànims estan força amunt per continuar, ara faran una parada per agafar forces d'unes 2,30hores!!!

Per aquí tenim una bona notícia L'Albert ha pogut agafar la Matilde!

Un, dos, tres JA!

2011-03-12T06:38:00.000-08:00

Noticies des de la Molina.

Sabem que la sortida de les 11,38 ha sigut molt i molt emocionant però també molt esgotadora. Tal com diu la llei de Murphi alguna cosa ha de sortir al revés, tenen dues gosses amb zel i això implica que algun dels gossos no mengi gaire. Els nervis de tots ells i els que ho seguim des de la Molina estan a flor de pell. Pels noruegs el Marçal és el rookie (novell) de la Catalonia, fent-lo sentir molt orgullós.

Tot just fa 25 minuts, ja ha passat pel primer control a Joatka (no hi troba a cap Handler) ha fet els primers 53km, han descansat 15 minuts, el temps perquè els grans protagonistes mengin unes mandonguilles i beguin una mica d'aigua.

Ja fa deu minuts que tira cap al següent "chekingpoint" Skoganvarre.

Moltes gracies !!!!!

2011-03-11T14:44:00.000-08:00

Hem tornat del start banquet. I ja no sabem quan ens tornarem a conectar, per això vagi com vagi volem agraïr a tothom que ens ha ajudat a ser aquí. Als avis (Pita, Albert, Mª Angels, Toni) per ocupar-se dels nens i del refugi. A la Vicki, la Marina, l’Albert, el Camil i el Ruski per ser a on són i currar-s’ho molt. A l’Andrea, el Raimon i l’Anna per ajudar-nos tant. A la Mercé i el Jumi pel suport i tot el material. A tots aquells que ens seguiu per internet i que ens heu animat des del començament de l’aventura. A la Txell, el Valen i el Jose per ajudar-nos a arribar a dalt de tot. I sobretot al Miquei i l’Helena per haver-nos portat de la mà fins aquí i ensenyar-nos el poc que sabem d’aquest nou món. I al Gil i l’Erola per aguantar als pares il.luminats que els hi ha tocat (i a l’Enric i el Lucas els meus fiols).

Pessigolles a la panxa!!!

2011-03-11T14:42:00.000-08:00

Ahir, vam portar food drops bags a la organització i varem acabar de passar els controls veterinaris, després vam assistir al “rookie musher mitting” i després al musher mittings per tothom, molta gent, una xerrada d’en Jef King, dels veterinaris, etc... etc... tot fa olor a mushing,...

Ahir va arribar la Laura, amb la Meritxell, fan un tàndem curiós, sinó es despisten amb cap Norueg o perden la noció del temps tot xerrant estarem perfectament assistits.

Fins ara, cada pas que hem anat donant, ens acostava a la sortida, però ara estem a punt de trepitjar-la.

Començo a estar nerviós, avui a la nit em sembla que tindré sensacions conegudes, similars a les que he tingut a dins algun refugi o a la tenda el dia abans d’un repte molt temps desitjat, aquella sensació que he tingut de vegades muntant la motxilla l’he tingut avui carregant el trineu, esperem arribar ben amunt, a no arribar ben lluny.

Moltes gràcies a tots als que ens heu ajudat a arribar fins aquí, que en sí ja ha estat un repte.

Marçal

A partir d’ara anirem enviant missatges del transcurs de la cursa a l’Andrea que ho anirà actualitzant.

Food Drop Bags.

2011-03-11T14:38:00.000-08:00

Els food drop bags són els sacs de menjar i snacks que donem a l’organització per tal que ens els deixin a cada chek point.

Avui ha tocat montar i organitzar els sacs, picar carn, contar sardines, mesurar pinso i fer boletes de greix. De moment estem tenint temperatures altes per la zona, sempre voltem a prop de 0 graus, això fa que la conservació de la carn i les sardines dels sacs ens faci patir una mica.

De moment, enterrat sota la neu esperant la baixada, suau, però progressiva de la temperatura que anuncia la meteo.

Amb les indicacions dels veterans tot ha estat bastant fàcil.

L’Helena m’ha ofert rotular-me els sacs, el meu fort mai ha estat la cal.ligrafia,

gràcies Helena.

Quan els ha baixat, ja rotulats, hi posava:

“Marçal Rocias, Skoganvarre, Limited Class, Catalonia”,

no sé si és una tonteria, però m’ha impressionat una mica, això va en serio!!! , he pensat. Aquests sacs els havia vist bastants cops fotografiats a la web dels Kobalaqs, i ara , vés per on, els veig amb el meu nom...

A la tarda tocarà anar al centre d’Alta a formalitzar les inscripcions, i presentar papers de gossos, esperem no posin gaires pegues.

Els gossos em sembla que van passar algun dia que no acabaven d’estar comodes, no menjaven gaire, i no els veia gaire tranquils, però des d’ahir al matí, més o menys, els veig relaxats i mengen tots amb ganes, la Negu torna a moure la cua quan la crides i la Narvik sembla recuperada del tot de les molesties a l’espatlla.

Tots estan a l’espera de dissabte al matí.

Poc a poc, s’acosta el dia de la sortida, i sense adonar-me , els nervis començen a posar-se a la panxa.

El “ short loop” al que estem apuntats em sembla que serà tan emocionant com exigent.

I de què es tracta?

Pels que no estigueu gaire acostumats amb aquests tipus d‘activitats:

això és una cursa de 500 km amb 8 gossos on hem de passar per un recorregut previst i hem de realitzar un total de 20 hores de descans en uns punts anomenats cheks points ( controls de pas)

Durant la cursa no podrem canviar gossos sinó que si algun no pot continuar per cansament o alguna lesió, l’haurem de deixar en algun chek point on la nostra assistència( la Laura i la Meritxell) s’en faran càrreg, hauriem de continuar amb un gos menys i així fins a poder seguir amb un mínim de 5 gossos.

Als cheks points només nosaltres ens podem tenir cura dels gossos i en cap cas els handlers podran accedir a la zona de gossos. El menjar pels gossos ens el portarà l’organització a través dels food drop bags que nosaltres hem preparat prèviament.

Els mushers podrem sortir del chek point per anar (en el nostre cas) a menjar i descansar una mica a la furgo.

Nosaltres tenim com a principal objectiu simplement acabar-la, que de simple vaig veient que no en té res. I com a segon objectiu intentarem acabar-la no descansant més de l’obligatori, és a dir 20 hores més el temps de compensació, ja veurem....

Podeu seguir l evolució de la cursa a la pàgina de la cursa www.finmarkslopet.no que hi ha un lloc al mig de la pàgina que em sembla que diu Results FL500 i a on diu FL1000 surtirà el Mickey. Són els resultats durant la cursa i posa el temps que portem en cursa i en els descans.

Els que ens hem quedat a la Molina

2011-03-11T12:09:00.000-08:00

Demà, ha arribat el gran dia! Comença la cursa!
El Marçal a les 11,39 començarà la primera etapa de la cursa que tant ha desitjat i per a la qual porta tant de temps entrenant-se i preparant aquest gran dia. Esperem que aquesta nit els grans protagonistes de la cursa descansin i agafin l'energia necessària per tirar endevant! Com a líders sortirant la NEGU i la MAITEN, (estigueu atentes en tots moments!)
El Marçal i la Laura han d'enviar dues notícies noves, però no han trobat interent.
Aquí la Molina tot marxa bé, cangurs de nens, corredisses darrere algun gos, Maria Angels amb mono verd fent de veterninària, i una petita handler explicant històries de gossos als clients (com si fos una entesa).
El Gil, l'Erola, l'Ònix, la Rufa, la Nora, la Yeti (és de les meves preferides), la Fosca, els teus pares, germà, sogres i cunyades t'enviem a tu i a tot el super equip molts i molts ànims i una molt bona sortida.
Escrit per Andrea Sacrest (responsable de comunicació)

Entrenament a Detsika

2011-03-07T10:26:00.001-08:00

Avui al mati les gosses m’ha semblat bastant recuperades, i per tant cap s ha saltat l’entrenament.
Em fet uns 40 km al principi per una zona de bosquets i llacs bucòlics i després , un cop més per una zona més desengelada, em aprofitat per reconeixer un tros del principi de la cursa, segurament la propera vegada que passi per allà les emocions seran diferents...
Avui al ser diumenge hi havia bastant moviment de gent amunt i avall, tothom surt a passejar , la majoria amb les eves motos de neu i uns remolcs tapats per portar-hi la familia, si algú de la Molina veiés això segurament se li farien les dents llargues.

Els gossos els he vist força recuperats i , amb el d’avui , hem acabat els entrenaments llargs, depenent de com vagi tota la setmana que encetem en farem algun curtet per tal d’estirar les cames.
La setmana la dedicarem a fer les gestions d’ultima hora i a fer quatre compres de coses que ens falten de la cursa. Dijous i divendres arribaran , respectivament, la Meritxell i la Laura, per tal de donar-me un cop de ma durant la cursa, ja ting ganes que veigin tot això.

Entrenament a Gargia

2011-03-07T10:23:00.001-08:00

Avui , al treure els gossos del remolc, la Negu anava coixa, ahir la Narvik després de sopar també em va semblar que n hi hanava una mica, i la Mayten, m’ha semblat que no recolzava del tot un peu a terra. Merda!! Ja m’he atabalat, a més tan la Negu com la Narvik fa un parell o tres de dies, que no són elles ni mengen com elles ho fan normalment ni estan gaire alegres. Ja veurem...
He sortit a l entrenament, amb set gossos, he deixat la Negu, a la furgo de l’Helena, al final sembla que ha acabat al llit de la furgo.
Em fet uns 50 km més per un paisatge que al principi era força acollidor però després s’ha tornat més aspre. A l’anada, amb bon temps, bona traça i vent a favor jo anava últim, fent fotos i flipant amb tot.
A la tornada, el tema a canviat, vent de cara, neu, i traça esborrada, i el més perillós jo davant. El Jose diu que vaig fer una demostració de “poderio” conduïnt els gossos, peró jo crec que vaig marejar una mica el bestiar mentres els dos veterans aguantaven estoicament les evolocions del novato de torn.
Durant l’entrenament ens em creuat amb una excursió de turistes amb gossos, fent una volteta de res per Gargia, n hi ha que donen voltes per Grau i n hi ha que donen voltes per Finmark, tot són voltes.
Al arribar a les cabins, he fet una mica mimos extres a la Negu i la Narvik , més massatges amb Algyval per tal de recuperar-les, la Negu ha dormit a la furgo al costat del meu plumó, la necessitem a tope!!

1er Entrenament a FINMARK, mushing time!!!

2011-03-07T10:15:00.000-08:00

Aquesta nit hem dormit a la furgo. Surto per treure els gossos del remolc.
És de dia
Ahir vam arribar de nit i amb tempesta.
El paisatge, és gran molt gran, fred i blanc, em sembla que ja sóm a FINMARK.

Sortim per tal de fer el primer entrenament, un darrera l’altre creuem llacs i seguim rius, en Miquei i en Jose m’han comentat que és la zona més amable de les que visitarem, sort en tenim penso, el lloc m’impresiona i m’enpetiteix, en total ens surten uns 50 km.
Els gossos de moment van tots bé i no mostren cap coixera ni problema especial. Que duri...
Un cop acabat l’entrenament arribem a Alta, i ens dirigim cap a les Cabins que en Miquei i l’Helena ja tenen aparaulades. Acabem el dia fent tertúlia al voltant del sopar parlant de gossos i pressionant als novatos, que si has de arribar abans que aquest.., que si has de fer no se que..., que si has de ser el primer rokkie,... intento portar-ho amb dignitat.

Viatge Cap a Alta

2011-03-07T10:09:00.000-08:00

Marxem de Folldal amb direcció a Alta, una excursioneta de 1500 km sobre carreteres gelades, això fa que la mitjana baixi en comparació amb la que haviem dut fins ara.
Ens anem alternant boscos , més boscos , boscos i més boscos, el paisatje és brutal, sembla que no s’acabi mai, les carreteres sempre gelades... les extensions de boscos i llacs gelats s’alternen amb algun ramat de rens que pasturen tranquilament al.liens a la nostra presència pel mig de la carretera. Al final el viatge és converteix en una mica monotòn, pero tot canvia ràpidament. Un curva d esquerres més gelada que tota la resta fa fora la furgo d’en Miquei i queda clavat al marge dret.
A l’autoescola ja ho diuen: la distància de detenció depen de la reacció del conductor+la velocitat del vehicle+ (això no se si ho diuen, però ho dic jo) l’adherència del paviment. Resultat: després de poder avisar al Valen i veure que venia l’inabitable, ens empotrem contra el remolc d’en Miquei que deixem claraent reduit ,trenquem el frontal de la nostra furgo i la part de darrera de la seva.
Els veterans, que en això, com en moltes altres coses, estàn més curtits que nosaltres, es prenen el tema amb esportivitat i en menys de dues hores seguim el camí cap a Alta, alleugerits de la carrega del remolc , però una mica més apretats dins la furgo.
A 100 km d’arribar a Alta ens trobem la carretera tallada , i modifiquem els plans per tal de començar amb un entrenament l’endemà al matí a Susgavri. Ja sóm a Finmark, i les Aurores ens donen la benvinguda, espectacular!!!!! Tot comença a tenir sentit.

CARNESTOLTES'11

2011-03-04T05:39:00.000-08:00

Mentre el papa fa les seves aventures pel Pol Nord, nosaltres fem la setmana de Carnestoltes a Alp. Papa pengem unes fotitos perque vegis que bé que han quedat les disfresses que s'han currat la tieta Andrea i la mama (que com que no tenen res més a fer s'han passat la setmana cosint).

La papallona i en Paff que era un drac màgic. Van quedar prou decents no??.

A part amb el cole ahir varen anar a recollir la rostita, els de la guarde anàven de la casa de la pradera amb poni i tot (super autèntics)

I els del cole eren poquets perque era el Casal d'hivern però anàven de circ. Com ja és tradició el dia de la rostita estàva nevant i feia un fred que pelava. Avui al vespre al cole anem a fer un berenar sopar per menjar tot el recollit amb la rostita amb els avis Toni.

COMENCEN ELS ENTREBANCS

2011-03-04T04:18:00.000-08:00

Tot era tan bonic que semblava un conte de fades, però com va dir el "Sacris" lo difícil no és la carrera sinó llegar hasta ella. La comitiva que pujava cap a Alta es va trobar amb una placota de gel i ja se sap coses que passen. El pitjor és que van acabar un contra l'altre (vaya tela!!!).L 'important és el resultat: van poder seguir cap a dalt, l'un sense remolc i l'altre amb el morro aixafat però sembla que res greu.
Quan ja els hi quedaven menys de 100 km. per arribar ahir al vespre es varen trobar amb una altra pega, la carretera estava tallada i per poder arribar a Alta havien de fer una volta llarguíssima. Varen decidir dormir a Sosgavri i que avui entrenarien allà i esperarien a veure si ja s'obria avui la carretera.
De moment restem a l'espera de noticies per tant suposem que estan entrenant com tenien previst.

2on entrenament

2011-03-01T13:28:00.000-08:00

L' entrenament d'ahir va ser especial pel que fa a les vistes i al terreny en que es desenvolupava, i per ser el primer a Noruega clar.

Avui hem canviat de terreny, hem sortit de casa els Brenoden cara avall i hem anat a buscar el riu que recorre tota la vall, el terreny era idoni per mantenir un ritme constant tota l'estona i així ha estat, a l'anada anàvem ràpid i jo darrere en Miquei amb una velocitat bastant alegre, tant que jo he anat pensat que els meus gossos ho pagarien a la tornada, hem parat a fer snacks i en Miquei m'ha convidat a anar davant. He passat davant convençut que aniriem endavant però sabent que el tema s'alentiria ràpidament. Doncs no, m'he equivocat, els gossos amb en Kevin i la Jervi davant han seguit a la velocitat que duiem fins el moment. Tots han treballat correctament sense problemes aparents i els de casa han donat la talla com el que més. Al final han sortit 70 km a una mitjana de 15,5km/h, inmillorable, esperem que duri-... demà més km... que a això hem vingut.

Un cop acabat l'entrenament, els gossos han menjat i begut correctament, ara reposen al remolc , somien, espero, en la linia de sortida, cada vegada més a prop. Ja tindrem 500 km per acostar-nos a l'altra.

Hem anat a fer l'àpat del dia a casa els Brennodden, inmillorable com sempre, amb una truita de patates made Helena i algun formatge de la Pita .

Després hem anat a buscar a l'estació de tren en Jose Arias, handler de l'Helena, que ha arribat amb avió més tren. Tornant cap a casa en Miquei ens ha fet adonar que alguna Aurora ens havia sortit ha saludar, pel que diuen els veterans no era ni la més gran ni la més maca que ells havien vist mai, per a mi ha estat, simplement la primera.

Demà tenim previst fer un entrenament una mica més curt i marxar cap a Alta, només a 1500 km d'aquí.

Records i una abraçada a tots.

WELCOME TO NORWAY

2011-02-28T10:14:00.000-08:00

Ahir vam arribar a Folldal a casa la familia Brenoden, coneguts d'en Miquei i l'Helena d'altres anys.

La rebuda ha estat impresionant, rebuda extremadament càlida i afable, aquesta gent són d'una altra pasta, gent de poques paraules però amb les portes sempre obertes i una plat sempre a taula,...

Avui hem fet el primer entrenament. ESPECTACULAR ESPECTACULAR!!!!!!!

Tot el que us pugui explicar del dia i de la volteta de 58 km que hem fet es queda curt amb el que hem vist, paisatge al.lucinant, camins idíl.lics i casetes de películ.la al mig de la muntaya.

Els gossos han anat força bé, al principi una mica desorientats pel camí més estret del que estem acostumats, feia que alguns sortissin de la traça i s'enfonsessin a la neu profunda.

A l'arribada tots han menjat snacks i han begut amb ganes, sembla que estan en prou bones condicions. He sortit amb els meus i 4 d'en Miquei, en 58 km he pedalat 4 cops tot i que hi havia alguna que altra pujada, els gossos han tibat tota l'estona i s'han mostrat amb ganes.

Hem seguit tota l'estona "l'avi" Kjell, tota una institució al món del múixing amb no sé quantes Finmarks als peus.

L'estada , s'alterna amb els entrenaments i les tertúlies al voltant de bon menjar o cafès i te, sempre al voltant del múixing, amb frases i explicacions i historietes que s'em queden grabades.

De moment la que s'hem ha grabat la va dir en Jo Are, fill gran d'en Brenoden, " speed kills dogs more than distance" esperem que així sigui.

Bé us deixo que hem d'anar a cuidar els atletes, només dir que avui m'hauria faltat lloc al trineu per portar-vos a tots els que m'heu ajudat a estar aquí, moltes gràcies!!!!!

A CASA ELS BRENODEN

2011-02-27T12:53:00.000-08:00

Impressionant la rebuda i la casa dels Brenoden, el lloc és per venir-hi alguna vegada a la vida.

JA JUNTS...

2011-02-27T09:27:00.001-08:00

Foto de la trobada Miquei-Helena i Marçal-Valen

Els 2 equips Kobalaq ja estan junts. Avui a les 6 del matí el Miquei i l'Helena han arribat a on estaven dormint el Marçal i el Valen. Han dormit un parell d'horetes i a les 8 h. han donat de menjar als gossos, esmorçar una mica i continuar direcció Folldal on és la primera parada de l'aventura.
Han continuat els 350 km. que els quedaven però ja tota l'estona sobre neu, diuen però que el paisatge és al.lucinant.
La previsió inicial era arribar a casa els Bren Oden diumenge a la tarda però a la una ja havien arribat per tant de moment van per davant del previst.

En la web de kobalaq el Jumi va actualitzant-la tan bon punt té noticies de la comitiva i hi ha un apartat que es diu missatges al equip a on se'ls hi pot enviar ànims i de tan en tant l'Helena va enviant alguna noticia. La web és www.kobalaq.com

EN TERRES NORUEGUES

2011-02-26T10:25:00.000-08:00

Cap a les 19:00 h. han informat que ja estan passat Oslo. Han anat molt millor del que s'esperaven. Però ara ja fa estona que van sobre carreteres amb neu.

Ahir cap a les 22:00 ja havien passat Frankfurt, i avui al matí estaven sobre el pont (que mai m'enrecordo com es diu) creuant per allà Dinamarca.

Van parar ahir el vespre a dormir unes 3 horetes i com que encara els hi porten avantatge al Miquei i l'Helena avui han decidit parar a sopar i a dormir una estona.

Suposem que demà arribaran tranquil.lament a Foldall a casa dels Bren Oden, de moment tot sobre el timing previst inclús abans d'hora i tot.

PREPARATS, LLESTOS, JA!!!!

2011-02-25T04:15:00.000-08:00

Al final a tres quarts de nou aconseguiem que el Marçal i el Valen pugessin a la furgo en direcció Cap Nord. La pregunta és: quantes coses s'hauran deixat a casa???? Després de carregar la furgo amb poquíssimes hores segurament trobaran a faltar unes quantes coses. De moment a l'hora de marxar el Marçal ja no ha trobat els guants fins. Res però que no es pugui sol.lucionar amb calerons.

El Miquei i l'Helena tenen previst sortir aquesta tarda, però com que són més experts en el tema perque ja hi han anat 8 vegades el Marçal es volia avançar per tenir unes hores de marge.

Foto familiar del moment de la sortida.

JA ÉS L'HORA!!!

2011-02-24T14:52:00.000-08:00

Els últims dies són una mica agònics, esperavem tenir una mica més de temps per preparar-ho tot però tot s'ha confabulat per a posar-nos més entrebancs. El Marçal ha anat quasi cada dia a Andorra, l'Erola amb febre, un grup de 60 nens al refu, totes les compres a última hora... però sigui a una hora o a una altra esperem que el Marçal i el Valen puguin sortir direcció Noruega.

Furgo i remolc pràcticament preparats del tot, només falta el menjar congelat que el carregarem a última hora just abans de sortir en el compartiment del remolc que hem aïllat, i les bosses de la roba que està acabant de preparar el Marçal. No se sap si a les 6, a les 7, a les 8 o potser més endavant però una hora o altra del dia 25 de febrer començarà l'aventura cap a Noruega.

I com bé ens va dir el Sacris, "el problema no és terminar la carrera, lo complicado está en intentar llegar a la linia de salida"

Ja queda menys!!!

2011-02-14T12:23:00.000-08:00

Ja Falta menys, el dia 25 de Febrer marxem cap a Noruega , carregats de trastos, gossos , pinso,... i moltes il.lusions, ja veurem...
Els gossos estan a tope, cansats ja de tanta terra i fang, sembla que em mirin i diguin: que! somi?

L'espera d'aquests ultims dies es fa insuportable, de moment ens haurem de conformar amb la web i aquest video promocional de la cursa

http://www.finnmarkslopet.no/
http://www.youtube.com/watch?v=nYIAhbiSFpw

Fedmundloppet 2011

2011-02-07T05:25:00.000-08:00

En Jumi Ripollès, de l'equip Kobalaq, ha acabat avui a les 7:30 del matí la Fedmundloppet, a Roros, Noruega.
Una cursa de llarga distància que aquest any comptava amb la participació dels millors múixers ja que era Campionat del mon de llarga distància.

En Jumi corria en la categoria de 400km amb vuit gossos i ha acabt amb 5 degut a les lesions i cansament de tres dels seus gossos que ara ja s'estan recuperant junt amb els altres comodament a la furgoneta.

Des d'aqui felicitem efusivament a en Jumi pel seu esforç recompensat amb l'arribada a meta.
Després d un any complicat pel que fa als entrenaments només la tussoderia la permès creuar la linia d'arribada.

Moltes felicitats Jumi!!!!!!!!!!!!

Nosaltres seguim fent cami i acomulant km per tal de marxar cap a Noruega el dia 25 de febrer.

Més informació d'en Jumi a http://www.fedmundloppet.no/ i http://www.kobalaq.com/

Trofeu Haute Mauritene Vanoise

2011-01-23T02:00:00.000-08:00

Ja hem tornat dels Alps, un com més hem disfrutat que al final d'això es tracta.

La cursa ha transcorregut amb molt bona climatologia, poca neu i una mica de calor depenent de l'etapa , però en general molt bé.

Vam marxar de La Molina, gossos, el que escriu i l'Andrea ( la meva cunyada). Per ser que de primeres els gossos no són el seu fort i que de múixing en sabia menys que jo de disseny, ho va pelar amb molta dignitat. I no sé si fins hi tot se li va despertar la musher adormida que portava dins sense saber-ho. Moltes gràcies Andrea per la teva ajuda i suport, quan vulguis pots tornar amb nosaltres, els gossos em pregunten per tu cada dia.

Per la manca de neu es va anular una etapa i escursar les altres, però al final vam fer una primera etapa de 51 km. amb final al coll de Mont Cenis i vivac inclòs. L'endemá una etapa de 37 km. al matí i 12 km. de pur tràmit al vespre. I per acabar dilluns a la tarda 44 km. amb sortida en massa des del poblet de Bessans.

Vam anar-hi nosaltres i l'equip del Miquei i l'Elena ( http://www.kobalaq.com/) les posicions finals van ser de quart pel Miquei i nosaltres vuitens. En Miquei fent gala de la veterania i dels gossos més veterans ens va anar traient minuts a cada km, la veterania és sempre un grau.

Pel que fa al nostre equip hem après molt, hem fet km. en neu, alguna que altra rebolcada amb el trineu, i hem descobert com ens comportem tots ( gossos i musher ) als vivacs, fogó , abrics, palla , snacks, ... tot era nou pels gossos però la veritat es que ràpidament es van comportar com toca, al costat de grans Mushers noruegs de llarga distància com en Joe Are Brenoden, Ketil Reitan, el francès Jean Filipe Pointer... la veritat , per que no dir-ho, no hi desentonavem del tot.

Ens queden 4 setmanes per Noruega i encara tenim varies coses per acabar de preparar, i km per fer, de moment hauran de ser sobre terra, és el que tenim, però farem el que podrem, els gossos estant fort , però comencen a mostrar algun simptoma de portar masssa km en terra a les potes, el que passa és que son forts, molt forts i aguantaran per estar a tope els dia 13 de març, allà estarem amb el peu sobre l'estora per tal de controlar la velocitat i no cremar-nos abans de res , ja veurem.

Us he posat unes fotos de la cursa, tranquils no és un error, el que hi ha als meu dorsal és el que veieu, fins que no siguem un país normal és el que tenim, sort que a Noruega són més comprensius, sinó tants km amb aquest pes al pit no se com ho aguantariem.

Tot apunt!!!

2011-01-12T05:33:00.000-08:00

Després d'una tardor amb molts km acumulats pels gossos i un hivern de moment massa sec, divendres de matinada marxem cap a Grenoble, a còrrer la que serà la nostra primera participació al Trofeu Haute Mauritene (són 4 etapes de la Grande Odisse)http://www.grandeodyssee.com/. En total seran 4 etapes acumulant al voltant de 300 km i un desnivell importantíssim, més proper a una cursa d'esquí de muntanya que a una de múixing, però el terreny és el que és...

Participem a aquesta cursa com a preparació a la nostra gran cita de l'any, el 25 de febrer marxem cap a Noruega a còrrer la Finmarkslopet, http://www.finnmarkslopet.no/, una cursa de llarga distància que és desenvolupa al cercle polar àrtic, correrem a la "curta" de 500km, ja veurem.

Fixeu-vos que a Noruega es mostren més oberts que segons qui i hi ha tres inscrits que els deixen participar representant els colors que senten, a veure si algú s'assebenta d'on venim i a on volem anar!!

Al trofeu hi marxo amb 5 gossos meus, Negu, Narvik, Tomas, Mayten, i Fargal i 3 d'en Miquei i d'en Jumi , de l'equip KOBALAQ( http://www.kobalaq.com/) la Jervi, en Nox i en Beagle.

També m'hi acompanya la meva cunyadeta Andrea, forçada per la baixa d'última hora del meu pare, i allà hi haurà per donar-me un cop de mà i algun consell si cal, en Miquei i l'Elena, de fet ells són bastant culpables del lio en que m'he posat.

Els gossos tot i que no han trepitjat tanta neu com seria desitjable i que durant les festes de Nadal hem baixat el ritme dels entrenaments porten acomulats 1500 km i crec que estant en bones condicions, ja veurem...

A la tornada ja explicaré com ha anat i tambe podeu veure com ens va a web de kobalaq.

Records a tots, AVANT!!!

I la família va creixent...

2010-09-09T03:37:00.000-07:00

3 de setembre, 2010.

La Narvik, ha parit entres les 12 i les 15,30, ha estat al.lucinant, la mare no ha parat d'antendre'ls en tota l'estona, de fet quan encara sortien cadells, altres ja mamaven i ella no parava de netejar-los i estimular-los.
Ha tingut nou cadells, 3 mascles i f 6 femelles.
Els mascles són en Tengbo, Nuptse i Lhotse i les femelles la Lukla, Zetra, Mera, Tagnan, Amphu i Laptsa. Tot són topònims d'una vall increible del Nepal
Cada vegada crec més que els humans ens creiem els més llestos i guapos del planeta, però en algunes coses estem atrofiats del tot i , en les altres, ens passem de llestos.
Us penjo aquesta filmació gràcies a la paciència i habilitat de l'Angel.

Stage a La MECA

2010-08-15T03:39:00.000-07:00

Ja fa quasi un mes que vaig tornar de Chamonix i degut a un Agost una mica atrafegat de feina , no he trobat el moment per escriure res de l viatjillo així que us deixo unes fotos dels deus dies que varem passar amb en Javi al Alps, ben aprofitats gastant dits i peus per les fisures de Chamonix.

Excursió al Refugi de Besines.

2010-08-05T06:25:00.000-07:00

Fa temps que voliem fer alguna combinació per tal d'aparcar els nens dos dies i anar a fer alguna excursioneta de novietes, al final aconseguim facturar els nens amb els avis (sants avis) i decidim anar a fer una volta per l'Ariege, anem cap al refu de Besines del qual ens n'han parlat molt bé.

L'Ariege, tot i estar a prop de casa ens mostra un Pirineu molt més solitari i clarament més abrupte i frondós.

L'excursió fins al refu és agradable i en un parell d'horetes ens plantem allà tot passant per un llac idílic on parem a fer un mos. La rebuda al refugi és calida per part de la guarda, i un cop instal.lats aprofitem la tarda per fer una bacaineta tot esperant l'hora de sopar. Tot sopant entaulem conversa amb un parell d'anglesos que fa un parell de mesos que van començar la travessa dels Pirineus, això ens ho guardem per quan estiguem jubilats.

L'endemà al matí esmorzem ben d'hora i enfilem cap al cim del Pic de l'Auriol, començem a pujar per prats i pedregars , només amb la companyia d'uns pescadors (quina moral pujar a pescar aquí d'alt), i d'alguna marmota despistada. Arribem a la carena després de trepitjar les últimes neus de la zona i veiem la carena esmolada que ens portarà al cim, a partir d'aquí les vistes són espectaculars, anem fent camí i el cim encara és lluny, l'esmolada carena que ens queda ens fa que decidim deixar l'Auriol per una altre vegada i tirem prats avall cap al llac i cotxe.

Feia temps que no anavem d'excursió sols, ho haurem d'intentar repetir, amb el permís dels avis.

Mani per la DIGNITAT.

2010-07-12T05:43:00.000-07:00

Expedició Familiar a la capital del País, malgrat la calor erem uns quants, de fet algú ja ho va dir fa temps:

"sóm més dels que diuen i més dels que voldrien".

El crit era unànim, sembla que ens hi empenyin, si no ens volen haurem de marxar.

INDEPENDÈNCIA!

Cursa de Muntanya 2R

2010-07-06T08:59:00.000-07:00

El proper dia 7 d'Agost organitzem conjuntament els refugis XaletUEC i Corral Blanc la primera edició de la " Cursa de Muntanya 2R".
Cursa de muntanya que enllaçarà els dos refugis amb un recorregut de 21 km i 600 metres de desnivell, us animem a tots a participar-hi, per més informació visiteu el blog http://www.cursademuntanya2r.blogspot.com/
Moltes gràcies, Marçal i Laura

Barrufets+Estasen al Pedra.

2010-06-28T14:12:00.000-07:00

dissabte, 26 d'abril.

Avui em quedat amb en Javi, l'objectiu és una mica ambiciós, volem fer la Barrufets de la Nord del Peda. Aquesta via te 1000 metres de desnivell i un cinquè una mica mantingut amb algun llarg una mica més dur.

L'aproximació la fem seguint el camí conegut que porta a les vies de la Nord i en direcció a l'Estasen i quan arrivem a la canal que hauriem de remuntar per anat a la cerda-vergés i seguir cap a l'Estasen seguim flanquejant pel bosc fins arribar a peu de via. Amb un primer llarg que promet, 6b-A1 per una fissura després de sortir d'una bauma. El tema regalima per tot arreu i rapidament decidim escaquejar el llarg per l'esquerra per un diedre-canal de quart i una caminada que ens portarà al final del tercer llarg de la Barrufets, anem tirant amunt amb alguna encallada en el quart llarg, un cinquè A1 una mica apretat que el Javi resolt després de que jo desistís.

Arribem al cim del dit de Riambau i acordem per unanimitat, seguir per l'Estasen.

Motius, amenaça de pluja , encara bastants metres per endavant i que la via te tela marinera, es dureta la noia, tornarem ,més rodats.

Ens posem a l'Estasen. Fa molts temps que la volia fer, però mai trobava el moment, doncs mira per on , avui em serveix per escaquejar-me la primera opció. La via te història i és de les que algun cop s'ha de fer, l'escalad en si no te res, una parell de passets de quart i tot l'altre a l'ensamble per roca prou correcte, en un parell d'hores arribem al cim del Calderer, cim que tampoc havia fet mai. ressenya treta de ressenya.net
Al final bastants metres de desnivell per una paret amb història i un cim més a la butxaca, que més es pot demanar?, ... doncs que no comenci a ploure fins que arribem al cotxe , i així va ser.

Avui he tingut problemes informàtica amb les fotos, intentaré arreglar-lo, però de fet la única que ha sortit gran és la que val la pena. No està tot perdut!!

La Tardor de Neperejura.

2010-06-13T12:41:00.000-07:00

Dilluns, 7 de juny de 2010

Aquest dilluns tornem a quedar amb en xavi, sembla últimament estem en ratxa, decidim a anar a fer una visita a la Dent de Rossell, a la Tardor de neperejura.L'aproximació la fem des de l'última paella d'esquerres abans d'arribar al final de la pista de Fontalba, aquí hi deixem el cotxe i en uns 20 minuts de forta baixada i alguna desgrimpada arribem a un colllet amb un petit prat que dona accés a una feixa-canal d'herba que flanqueja a mitja alçada.
El peu de via el reconeixerem per estar a la vertical d'un marcat diedre i amb un pitó amb anella a ras de terra, el dia que hi varem anar hi havia un tros de corda penjant que el feia més visible. La via alterna passos de 5é amb algun pas de 6a, està semiequipada amb pitons i varis parabolts de via , les reunions estàn amb un parell de parabolts amb anella, nosaltres varem portar un joc de friends i fisurers i 14 cintes.
Vam fer els llargs tal i com marca la ressenya d'en Luchy ( excel.lent com sempre) però tot i que es possible , el primer i , sobretot el segons, si no vas amb compte amb les cordes i depenen del que posis, les cordes acaben fregant bastant.
És a dir, si no poses res com el flipat d'en Xavi, perfecte, no frega res i arribes a la reunió preguntan-te perque deu servir el material que portes penjant al portamaterial, però si ho poses tot com jo , (una mica més conservador) arribes a la R maleïnt el freg de les cordes i preguntant perque hauràs deixat material al cotxe i com muntarà la R amb res. ( bé la història de sempre)
La via , és guapa llarg a llarg , encara que, com a tota la paret, em sembla , li manca una mica d'ambient . La roca és molt bona en general.
Un cop a d'alt recta amunt i alguna grimapada i en 15 minuts tronem a ser al cotxe.

ressenya treta de Onaclimb

Galí-Molero a Regina.

2010-06-04T12:28:00.000-07:00

Dilluns, 31 de Maig

Sense gaire temps per descansar després de la Montrebeiada de dissabte quedem amb en Xavi per anar a Regina abans la calor no ens ho permeti.

La paret és just darrera de la més concorreguda de les bagasses, i surt arran d'un torrent que veurem tot el dia. Comença en Xavi, a tope com sempre i comencem a encadenar llargs sense despistar-nos, el llarg de 6a que les ressenyes donen com a desequipat, m'ho munto perque li toqui al catxetes del Xavi, que sense despentinar-se el resol amb elegància, i la veritat és que el trobem més pitonat del que imaginavem , la calor es

comença a fer notar i ens espavilem per arribar al cim i buscar una ombra. La via en general és força atractiva i mantinguda i estem envoltats d'uns gorgs que semblem cridar que els fem una visita.

La baixada la fem un cop arribats al cim. Anem cap a l'esquerra per un camí força brut i als 15 minuts aprox agafem un camí que baixa clarament un altre cop cap a l'esquerra. Trobem una canal que baixa entre les parets, aquest camí està marcat amb senyals verdes i en 30 minuts ens portarà al cotxe.
Per fer la via varem portar un joc de friends i un de fisurers, no vàrem portar estreps però ens haurien anat bé un per barba..ressenya treta de ressenya.net

CADE a la paret d'Aragó, Montrebei.

2010-06-04T05:45:00.000-07:00

Dissabte, 29 de Maig.

Sembla que aquest dissabte al final podré quedar amb en Javi, fa temps que no escalem junts i al final em pogut quedar per anar a fer alguna via, si una cosa te en Javi és que mai diu que no, per desconeixement, valentia, ganes o el que sigui mai diu que no, hi no será que alguna vegada no l'hagi portat a l'hort, ... així que quan li proposo anar a la CADE de Montrebei, abans de pensar-s'ho ja m'ha dit que si. Fantàstic!!

Així el passo a buscar per Manresa i en unes tres hores i després d'alguna equivocació de pista arribem a on haurem de dormir, el tema no promet gaire, no para de ploure i consecuentment el tema està bastant moll, un cop sopats fem la les motxilles sense gaire convicció i anem a dormir que demá toca diana a quarts de sis.

Al aixecar-nos el tema segueix complicat , tot moll i envoltats d'una boira molt densa, esmorzem mecànicament i comencem a caminar cap a peu de via, l'aproximació es bastant selvàtica i després d'una hora i mitja i xops fins als calçotets arribem a l'inici de via , marcada amb un buril i una fletxa.

Ens canviem, escorrem mitjons i començem el que serà un llarg dia, els dos primers llargs un pel més ajaguts estan una mica humits però al mirar cap amunt una muralla vertical i que mai s'acaba ens fa preveure que la roca estarà prou seca. Tal i com teniem previst enllacem els llargs tercer i quart i arribem rapidament a una feixa sobre la Noguera, aquí el dia ja és esplèndit i la roca és absolutament exuta i adherent.

En Javi comença els primer llarg vertical de la via, 6c o A0 ben requipat amb parabolts que ens porta ja al bell mitg de la Paret, aquí ja començem a adonar-nos que el tema no va de broma avui.

Seguim amunt i enllacem els llargs 6 i 7 i arribem al peu d'un dels llargs peculiars de la via , en Javi flanqueja sota un prominent sostre i el supera en 6C o 3 passos d'A1 sobre una sabina molt precària i un parell de fisurers abandonats fins a agafar una fisura vertical però amb bon canto. Del llarg 9 al 12 seguim amunt amb un cinquè molt mantingut amb alguna zona de 6A tot sobre roca bastant bona i molt vertical per acabar el 12 llarg per un diedre perfecte que ja haviem vist des del peu de paret. Un flanqueig " facilet" de quart sup amb un pati al.lucinant ens porta al peu d'una placa que arran de terra i amb parabolts seria per fer riure , però aquestes alçades ja no ens fa riure res , s'ha d'anar al lloro tota l'estona. Els dos llargs següents també els empalmem i ens porten fins el llarg de 6a amb petit pèndul inclòs , en Javi s'el curra de puta mare, però s'embolica una mica al final , cosa que ens fa entretenir-nos una mica, hores d'ara el cansament ja es va acomulant. D'aquí una curt tram de quart ens porta a una feixa que caminant ens posa a peu de l'últim llarg, un diecdre de 40 metres de quart sup.

Enfilo l'últim llarg amb el vuit als peus, ja ens hi em acostumat, aquest llarg l'escalo amb la tranquilitat que sortirem per d'alt , cada pas el desconto dels que em queden, és una llarg fàcil però que encara s'ha d'escalar mantingut i aeri , és un digne final per una gran via, una ,molt Gran Via, arribo al final i passo per una espècie de cova i ja sóc al cim , crido alleujat a en Javi, Reunió!! ara si tenim la paret d'aragó sota als peus, avui em triomfat. Ràpid arriba en Javi, encaixada de mans i mirada de complicitat. Puta Mare!!!!

Nosaltres vam portar friends, semàfor d'aliens i camalots fins el 3 i un joc de fisurers i un estrep per cadascú. Les reunions estan equipades amb parabolts excepte alguna que hi han deixat només pitons, la majoria en condicions acceptables. Els trams del quart llarg de Ao està tot reequipat amb bolts. La via és molt mantinguda en cinquè grau amb algun pas aïllat una mica més dur. En general és un grau exigent. Per l'aprox vam deixar el cotxe una mica més endavant del poble d'Estall just on s'enfila una pista tallada per una cadena cap a un coll, vam estar una horeta llarga amb enboscada inclosa. El retorn és llarguet, una cop a d'alt la tapia cal anar pel fil d'aquesta fins el cim del Montsec d'estall, com més prop de la paret anem ( esquerra tal i com pujem) millor, arribarem al cap d'una hora de pujada a un vèrtex geodèsic a partir del cual haurem de seguir les marques d'un PR fins a la pista on em deixat el cotxe.

ressenya extreta de ressenya.net

Dent du Geant, un altre cop serà

2010-05-14T06:38:00.000-07:00

Estem a Chamonix de Vacancetes, turisme, passejades i familia, la combinació quasi perfecte. Faltaria alguna escaladeta al paraís de l'alpinisme.

He conseguit enredar al Ramon i a en Valen per anar a fer la Dent de Geant, ells inquiets com són després de remugar i repetir que els hauré d'acompanyar a fer windsurf a la platja ( ja ho veurem) accedeixen a acompanyar-me.

L'aproximació al refu de Torino és coneguda, la cara est del Tacul , Maudit i per rematar, la vessant de la Brenva del Mont Blanc no poden deixar a ningú igual, senzillament increible, alguns projectes pendents i d'altres reservats per a gran alpinistes ens acompanyen fins arribar al refu. Allà poca gent així que anem a fer una vacaineta per esperar el sopar, bon apat i a dormir que demà toca matinar.

Començem a foquejar en direcció la Dent tot just despunta el dia, l'entorn sembla , aquestes hores, que et vol engollir, però a mesura que s'aixeca el sol tot es fa més real, el dia surt radiant, gens de vent i pocs nuvols ens donen una tranquilitat important.

Quan acabem de remontar la gelera que porta a la base d'un petit corredor, ja ens toca el solet, canviem esquis per grampons i piolets i ens encaminem cap al granit desitjat, el que havia de ser un npasseig fins la base de la Dent , acaben sent una grimpadeta amb algun llarg facil però de no despistar-se, comentem que segur que per on nosalres pujem encordats i amb quatre ulls segur que els locals pugen xiulant sense cap problema, però ja se sap, cadascú va com pot.

Quan arribem al peu de la Dent el paisatge és al.lucinant, l'Aguille de Midi, Tacul, Maudit, Mont Blanc, La Verte ( alguna dia caurà) , estem al bressol de l'Alpinisme, cada vegada que estic envoltat d'aquestes muntanyes em sento petit, molt petit...

Un cop al Wymper de la Verte, hi havia un Alemany que anava sol i després de passar-me i saludar-nos, va mirar a vall, i em va dir amb cara de nen entremaliat " Chamonix mountain paradise!!!" s'em va quedar la seva cara i el crit de guerra gravat per sempre, sovint i penso i cada vegada enteng més que volia dir...

Bé, al que anavem, ens treiem grampons i ens comencem a enfilar per les cordes que ens havien de portar directament al cim, unes cordes d'escalada insatal.lades tipus cable de ferrata, per unes plaques verticals ens fan apretar les mans per tal de tirar amunt , el Valen i en Ramon, pugen darrrera meu i començo a sentir algú que remuga, no m'extranya jo els hi havia dit que era una grimpadeta i això és vertical del tot i amb un pati que flipes.

De cop arribo a dues clavilles cimentades i , sorpresa!!! s'acaben les cordes , hi el tema segueix tieso... fem una assamblea a 4000 metres d'alçada tots penjats d'un ferro, sempre tenen gràcia aquestes reunions, cadascú intenta vendre el seu peix... després d'algun estira i arronsa, decidim seguir amunt, per poc temps, tiro una vintena de metres. El panorama es complica, no sé quin grau ,, potser 4art, botes d'esquí i només un parell de friends i fisurers i tres o quatre cintes, em fan mirar més avall que amunt per tant toca retirada. Amb un parell de rapels i alguna desgrimpada estem de nou als esquís.
Un cop més ens em quedat prop de cim, potser masses cops, no se si m hi hauria d'anar acostumant, però cada vegada em fot més no aconseguir el que em proposo, ja hi ha massa coses pendents,...

Esquiem en direcció Montenvers, on ens esperen les families respectives, una visita a la cova de Gel i presentar al meu fills les gran Muntanyes que ens envolten em treuen el mal gust de boca.

HEM ARRIBAT A CHAMONIX

2010-04-27T13:21:00.000-07:00

Desprès de 2 dies de viatge hem arribat a Chamonix. Varem sortir diumenge al vespre de la Molina però primer hem passat per Vercors i per Pesse a veure coses de trineus i de gossos. Al final avui al migdia hem arribat a dinar a les Gaillands. Com que quedava una estona perque obrissin les botigues i l'Erola venia obsesionada en que havia d'escalar, pare i filla han anat a preparar-se. Com no el Gil quan ha vist l'Erola amb casco ha dit que ell també volia casco i també volia escalar.

L'Erola deu n'hi do, ha començat i li ha agradat força, sense por i arribant ben amunt.

L'escalada del Gil de moment és més de foto de catàleg.

A la tarda hem anat a fer la primera passejada per Chamonix. Com no, sempre la visita oficial a la Maison de la Montagne i després intentar entrar en alguna botiga amb els nens, misió impossible.

Però el Marçal ha aconseguit entrar en una botiga, comprar-se un fogonet que tenia entre cella i cella. l'Erola ha entrar amb ell es veu que s'ha encapritxat d'uns peus de gat i com no el Marçal no s'hi podia negar.

Al vespre arriben el Valen, el Ramon, la Yoli i el Martí a veure què podem fer,perque de moment fa molta calor i molt bon temps.

Corredor NW a les puntes de la Vinyola.

2010-04-08T08:49:00.000-07:00

Feia temps, molt temps que no feiem res amb en Victor.

Despres d'assebentar-nos que la Vinyola està en bones condicions consegueixo enredar a en Victor per anar a escalar a una mica.

Quedem a les sis a casa i enfilem carretera cap a porter el trajecte de nit i mig endormiscats encara dona per arreglar el mon i fer volar coloms...

Amb una horeta llarga des del coll arribem a peu de via, i com no podia ser d'una altra manera, ens trobem els habituals de la comarca, amb cares de menjar-s'ho tot.

El que havia de ser una escalada solitaria es converteix en una escalada social, de fet ens va bé, en Victor i jo aquest any no anem massa rodats i escalar darrera els cracks de la comarca sempre dona in punt de tranquilitat.

Enfilo el primer llarg darrere l'Alfons i vaig progressant, les assegurances no abunden però el gel és bonissim, aquest any , no se que passa però em noto més decidit del que és habitual en mi i amb un parell d'apretades i arribo a la reunió comunitaria. El segon llarg li toca a en Victor, i tot i que no se com el va viure ell, jo el vaig veure bastant suelto des de la reunió, el tercer i l'últim l'enfil jo un mixte en principi facilet però amb algun pas que em ba fer posar-mi be, però arribo a d'alt sense més, a d'alt m-hi esperen l'Alfons i l'Enric , els quals marxen rapidament amb la intenció de fer-ne algun altre, es ben bé que la motivació per les coses que fem ho és tot.

1er llarg: 50 metres 70 graus

2on llarg 40 metres 60 graus
3erllarg 60 metres amb un mixte que jo no se graduar però que no deu ser gaire dificil.

Marçal

Via Iska al Bony d'envalira.

2010-04-06T10:09:00.000-07:00

Aquest hivern , mentre passejava turistes amb els gossos tenia com a decorat de fons les muntanyes andorranes i entre elles el Bony d' Envalira.

Al Bony hi ha dos canals ben marcades que miren capa a l'estació però a la cara nord sembla que no hi havia cap assenció ressenyada.

Després de varis passejos amb esquís al acabar de treballar ens vam posar d'acord amb l Esteve per resseguir una linia que s'intuia en condicions.

Al acabar la feina, mentre d'altres corrien per anar als baretos, fem motxilles rapidament per aprofitar la llum que ens queda i ens espavilem fins a peu de paret. Amb l'Esteve no haviem escalat mai junts però no van caldre gaires paraules , anavem per feina, em vesteixo a peu de via i clavo el primer piolet, espectacular! gel de fusió a setanta graus d'aquest que deixa entra mitja fulla de piolet, bonissim per escalar, però potser no tan per protegir.

Després d'empassar saliva arribo a la primera reunió , 60 metres dels quals els trenta primers a 70 graus seguits d'una pendent de neu a 50, reunió en un bloc més un friend. De seguida arriba l'Esteve , les cares ens delaten, això pinta bé!!! i de moment sense cap rastre de que ningú i hagues passat abans. Te una dificultat justa per a nosaltres , ni ens morim de por ni ens aborrim, com fet a mida. El segon llarg el fa l'Esteve, des de la reunió,. com sempre sembla més ajegut del que és i al final acaba suritn un llarg entretingut de 50 metres a 60 graus amb una mixte facilet, però dels " no te caigas" fins a la reunió, pitó i fisurer. L'ultim llarg surt amb flanqueig a l'esquerra a 60 graus i una sortida per goullotte-ximeneia en un mixte especatacular però fàcil. De seguida ens trobem els dos al cim i, l'Esteve i jo, fem la primera encaixa da de mans després d'una via, esperem no sigui la última. Realitzem la que potser la primera asenció a la Via Iska, en record d'una bona gossa que em va deixar aquest hivern.

Un cop acabada la via crestejem cap a l'esquerra fins arribar a la canal central per on baixem realitzant un primer rapel des d'un abre i després desgrimpant sense més problemes.

El material que varem utilitzar va ser un parell de cargols ( dels calma pors), un joc de fisurers , una altre de friends i un parell de pitons plans.

Marçal

1a. NOCTURNA FAMILIAR

2010-03-19T08:07:00.001-07:00

El divendres 12 de març varem organitzar la primera passejada nocturna Rocias Sacrest. Tots els avis estaven convocats a les 19:00 a la zona del Cubil. Estavem cap a -10º però era del tot soportable perque no feia gens de vent.
Ens varem col.locar en els trineus tal i com ens varen dir els mushers.

D'una banda el trineu guay (Toni, Laura, Erola i Gil) i de l'altra el trineu de les toies (MªAngels, Pita i Albert). Anàvem amb infinitat de gossos en cada tir, uns 14 per trineu. I varem fer un nou recorregut de quasi 5 km.

Els gossos estan tan forts que ja van com a fletxes, només al haver-los canviat el recorregut anàven una mica perduts en les ordres.

La passejada es va estruncar una mica per un petit incident que varem patir els del trineu dels guays. I això que els que només cridàven eren els altres.

L'experiència de fer una volta amb els gossos de nit, amb fred i una mica de neu que queia és molt i molt recomanable.

Quan varem acabar el Gil i l'Erola ajudaven a donar el sopar als gossos, a forces graus sota zero com es pot apreciar en les galtes del Gil.

I per acabar la vetllada un sopar "chic" en el Hotel de Grau Roig potser massa "chic" i tot per nosaltres.

Tot molt bé, però llàstima d'un petit incident que fa que l'avi Toni vagi amb la pota ranca.

2009-10, un hivern difícl.

2010-03-01T09:47:00.000-08:00

Fa temps que no escrivia al blog, massa temps... aquest hivern ha estat complicat.
En principi estava entrenant els gossos per anar a correr a Noruega, La Finmarkslopet, una cursa de 500 km non -stop, hi anavem assesorats en tot moment per en Miquei i L'Helena de Kobalaq, ara ells hi son. ( visiteu la seva pàgina)
Les coses van com van, i ens va sortir la possibilitat d'anar a traballar a Andorra , a Grau Roig, a fer passejos amb gossos, de vegades sembla que passen oportunitats que no pots deixar escapar, i així ha estat, em canviat anar a correr a Noruega una cursa de 500m km per donar voltes a un circuit de 1,5 km. Encara no sabem si ha estat una decisió correcte, em d'esperar el final de temporada.
De moment però estem passant un hivern atrafegat i dificil, estem trevallant amb 30 gossos i movem una quantitat de gent important al dia, una feina que no haviem fet mai i que ha resultat, tot i que disfruto amb el tracte amb els gossos i el contacte amb la natura, una feina molt dura i que m'ha deixat poc temps per la familia, la muntanya i els gossos tal com els havia disfrutat fins ara.
No te res a veure passejar turistes tot el dia, amb el trineu, que entrenar amb els teus gossos tu sol, això no ho vaig saber veure a principi de temporada. A més les circunstàncies a vegades s'ajuntent per posar-te a proba. A part d'un xasco en la oposicó que feia molt temps que preparava, gran mala jugada, fa tres dies va morir una de les meves gosses per complicacions en el part.
Es deia Iska i ens l'havia donat en Sergi Puig, era una gossa alaskana de 8 anys, era espectacular. No era gaire agraciada estèticament, no tenia un cos especialment corpulent, però ho soplia tot amb coratge i esforç, era una autèntica màquina. Em costarà molt oblidar-la, molt. Em costarà, i de fet no ho vull. No vull oblidar com saltava quan la posava de lider i acavava de muntar el tir, em costara oblidar els ulls de nena entremeliada que feia quan la perseguia a l'estiu pels prats de davantel refu, i no podré oblidar mai com s'entregava a l'hora de córrer quan en tenia ganes, però sobretot quan li demanava, ho sento Iska no se si et vaig fallar, estaves de part i jo no vaig saber veure que les coses no t'anaven bè , em pensava que tot seguia el seu camí . De fet ja havies parit una vegada i semblava que tot havia d'anar bé. Estava embarassada per "accident" però el pare era ben plantat i ho varem acceptar.

L`Iska, ens va guiar durant molt kms, i va ser un element clau en l'Alpin Trail 2009

Ho sento Iska, et trobo a faltar fa tres dies i no se fins quan. L'any que ve , al setembre, quan començem a entrenar de nou , l'equip anirà coix, encara no se qui posarem al teu lloc, has deixat un buit dificil doblidar.
Estigues tranquila però , mentres t'escric , la Nora, la teva germana, jeu als meus peus, ella també nota el teu buit, però, ara més que mai la cuidarem.
Iska allà on siguis, no paris de córrer, però no et cansis gaire que l'any que ve a Noruega necessitarem la teva força de d'allà on siguis. Un manyac ben fort des de La Molina de la Laura, l'Erola, en Gil i d'en i una llepada d'en Torb, la Rufa, el Llamp i sobretot de la NORA i de part meva.

Iska, Hike!!!!!

l'Iska de lider i obrint traça, treballadora incançable.

Mare tenebrosum

2009-10-18T01:37:00.000-07:00

Fa temps que tenia el blog una mica abandonat, la veritat es que tampoc han abundat les escalades de paret, alguns dies a fer friqui però res per destacar al blog
De fet dos intents a vies llargues s'han acabat per baix i no per d'alt, per tant deixarem la piada per quan sortim per on toca.

Aquest cop, la Via és la Mare teneborsum, una via que ja vam intentar amb l'Alfons a la Primavera però que la presència d'un poll de voltor a mitja via ens va fer obtar per la retirada.
La Via la començarem al final del tercer llarg de la Pirata solitari, a la Paret dels sostres, ( Alt Urgell), per accedir a peu de via tenim dues possibilitats : o be per la Ferrada Regina o bé pel cami de baixada d'aquesta, tot depen de les ganes de fer braços de cadascú.

Te tres parts ben diferenciades, els primers 4 llargs ( els dos primers es poden empalmar) amb predomini de lliure que va pujant de tò, comença amb un primer llarg de cinquè a equipar per fisura, i acaba amb un llarg de 6b per roca una mica mediocre i delicada que l'Alfons va resoldre amb elègancia.

Els dos següents llargs són d'artifcial equipat amb burils en un estat més i menys acceptable per uns sostres amb el buit als peus. El segon llarg d'artificial recorre un marcat sostre en forma de cor, i a la sortida d'aquest ens diposita a la tercera part de la via.

Al acabar aquest sostre en trobem amb una placa ratllada de calàri excelent, tipus Vilanova, de 6a obligat, obligat per que resulta que passes d'una secció de passar de buril a buril, a una placa de 20 metres vertical i mantinguda sense cap assegurança, la protecció hi és possible amb aliens i algun fisurer i amb una bona dosis d'autocontrol.

A parir d'aquí ens queden dos llargs de lliure a equipat, el preimer de 6a i l'últim de 5, els dos sobre bona roca .

La Via en general es força interessant , els sostres d'artificial li donen caracter a la via i ens desenvoquen a una zona de calcari bonissim.

Pe epetirla seran utils una joc d'aliens, fisurers ,els camalots , 1 i 2 i el joc d'estreps.

Més informació al blog de l'Alfons Gaston.Jugando con la Montaña

Via ITACA, cara sud de la dent d'Orlu

2009-07-29T12:58:00.000-07:00

Dimarts, 28 de Juliol.

Fa temps que no coincidiem amb en Xavi, aquesta setmana a sonat la flauta, i em quedat.

Busquem la via, en Xavi te ganes d'anar a la Dent, jo hi he fet varies vies, però ell encara no hi ha estat mai. Li explico per sobre quines cares hi ha i quin tipus d'escalada predomina, ell tria.

Era d'esperar, ha triat la cara més llarga , amb més aproximació , i la via amb més grau, puc donar gràcies que l'ha triat equipada.

La via Itaca va per la part central de la cara Sud, tenim una primers trecents metres d'adherència de 4, 5, i una segona part d'uns altres 300 metres absolutaments verticals, amb un grau molt mantingut sobre el 6b, 6c.

Primers llargs d'adherència

Per accedir a la cara Sud tenim una caminadeta de 50 minuts marcada amb punts vermells, el cami s'agafa uns docents metres abans que per anar a la Sud-Est, està indicat en una pedra. El camí puja fort fins a peu de parets , on hi ha instal.lats uns passamans que ens porten a peu de la via, espit a peu de via.

En Xavi al principi del llarg de 6c-A0

Els primers llargs d'adherència els fem a l'ensamble per anar per feina i, tot i la humitat de la paret arribem al principi de les dificultats rapidament. Aquí comença la festa, els llargs venen repartis des de casa , jo faré els de fins a 6b+ i el Xavi es barallará amb els de 6c.

Hi així ho vam fer, llarg a llarg anem a munt, la via està molt ben equipada amb parabolts inox i les reunions amb anelles.

La roca és excepcional i l'escalada, és vertical i atlètica, amb algun pas d'adherència típic de la Dent

Hombres capritxoses

Qui escriu, al inici del flanqueig de 6a+
En acabar les dificultats tenim dues posibilitats baixar rapelant per la via i desfer el camí d'aproximació , o bé anar a buscar la via de les Dales per anar a parar la Taillante i d'aqui, per una feixa-xemeneia, fins a l'aresta que mena cap al cim.

Nosaltres vam triar la segona més llarga i pesada , però al nostre entendre molt més elegant, arribar al cim sempre és un valor afegit

L'unic repòs en l'útim 6c

Noés ens queda la tornada sota un sol de justicia que ja comença a fer-se notar, una horeta i mitja per acabar de rematar la jornada. En total 11 hores d'activitat de cotxe a cotxe .

He fet varies vies a la Dent , totes amb el seu encant, Supersé, Pink Floid, Zinkeria, Alabets, Les Infents de la dale,... però la Itaca, de nom sugeridor, és, segons el meu parer, la millor. Una via llarga, dura , molt dura per a mi , i mantinguda, sobre una roca excel.lent i vertical en una cara solitària a diferència de les més concorregudes Est i Sud est.

Una via , però , que sense la companyia d'un escalador potent com en Xavi, potser no hauria estat dins les meves possibilitats, gràcies Xavi.

Nosaltres duiem 15 cintes, i algun friend petit per si de cas que no vam fer servir per res.

Ressenya extreta de la pàgina http://cafma.free.fr/, pàgina interesant amb moltes ressenyes de l'Ariege.

Al límit de la insistència, Pic de l'Esquella

2009-06-28T13:44:00.000-07:00

dissabte, 27 de Juny.

Aquest dissabte em quedat amb en Fransesc per anar a escalar, després de debatre cap a on anem li proposo anar a repetir " Al límit de l'insistència" una via que vam obrir amb l'Ester al Pic de l'esquella ara fa un any.

Aprofitaré aquest escrit per ressenyar-vos la via.

La Via en qüestió està al pic de l'Esquella, entre la Via "numero 3" i la Jordi Anglès, la vam deixar semi -equipada amb parabolts. Va pel sector central de la paret per roca en general acceptable tot i que passa per alguns trams descompostos i algun d'herbós. Per repetir-la caldra portar un joc de friend i un de fisurers i , en funció del nostre grau un estrep ens pot ser útil, nosaltres l'hem repetit sense estreps però varem haver de fer un invent amb cintes per inprovisar un estrep.
Ah! m´he n'oblidava, el que és absolutament inprescindible per repetir la via , es abric, molt abric, per mi que és de les parets més fredes del Pirineu, potser em passo però sempre hi fa un fred de nassos.

Els graus que surten a la ressenya que hi ha al final de l'escrit són els que ens semblen, no estem gaire acostumats a graduar res, sóm uns novatillos, però en general la via es mantingudeta en el cinque grau, amb alguns passos una mica més apretats.
El segon i els dos últims llargs no ens han sortit en lliure i els hem fet en 6a i A0 el segon, i cinque A1 el penútim i 6a A1 l'últim.

Aquestes graduacions són orientatives, si algú repetís la via ens aniria molt bé si ens comenta el grau i ens diu que li a semblat la via, em fet el que em pogut.

Amb en Fransesc la varem repetir aquest dissabte , amb unes condicions una mica humides i , per variar, amb molt de fred. El fransesc va donar el do de pit, sense queixar-se i jo vaig anar tirant com vaig poder, la veritat és que la recordava més fàcil!!

Pic de l’Esquella
220 m

Aproximació: A uns dos quilòmetres del port d’Envalira (baixant en direcció al Pas) es troba el pàrquing i guixetes de Costa Rodona. Allà si la tanca està aixecada es pot arribar amb cotxe fins al anomenat estany de les Abelletes ( ressenya escalades a Andorra) o estany de la Font Negre ( Google maps). Si està abaixada us tocarà caminar 15 minuts més. Cal vorejar l’estany per la dreta i remuntar (1hora).

Característiques: El pic de l' esquella està composat de material granític d’orientació totalment oest, per tant època aconsellable de juny fins a mitjans de setembre. A l’estiu el sol comença a escalfar la paret cap a la una del migdia. Via semiequipada que va alternant xemeneies, fissures i plaques. Recorregut bastant evident i fàcil de seguir en general bona roca pero hi ha algun tram de roca delicada. La via té en comú la penúltima reunió amb la via de la esquerra, que no l’últim llarg.

Descens: a l’esquerra darrere dels blocs de la última reunió veurem una zona de grans blocs que cal crestejar per arribar fins al cim (direcció suroest). Continuant amb la mateixa direcció cal baixar fins al coll, on girarem vers el nord baixant per una canal i després per una tartera que ens deixa a l’alçada del peu de la paret. I a partir d’aquí s’ha de desfer el camí (1 hora) fins al parquin. Més info de l'aproximació , descens i situació de la via al llibre " d'Escalada a Andorra" editat per la FAM.

Oberta per: Marçal Rocias, Ester Falgàs i Miquel Àngel Marin. Juny 2008
Dificultat: 6a/ A1
Via semiequipada
Equipament: Parabolts 33 + 2 per reunió, 1 spit i 3 pitons.
Material: aconsellable joc de freinds variat fins al num.3 i el semàfor d’aliens , tascons i bagues llargues. Estreps opcionals.

Ascenció
L1: 6a (25m) superar amb facilitat el sòcol de la paret per anar a buscar la evident xemeneia. Atenció pot estar mullada. Un cop a dalt la reunió se situa a la dreta del jardinet.
L2: 6a, A0 (20m) Travessa cap a la dreta ascendir recte amb tendència cap a la dreta seguint els parabolts per tornar altra vegada a l’esquerra quan la roca té una coloració més tronjosa. Alternarem passos de 6A amb A0
L3: 5+ (35m) superar el diedre que queda a l’esquerra. Atenció roca una mica delicada. Un cop superat continuar el jardinet amb tendència cap a l’esquerre a sota d’un ressalt rocós.

L4: 5 (30m) Superar el petit ressalt seguint la fissura de la dreta. Seguir els slaps amb tendència cap a l’esquerra fins a atravessar una feica erbosa, reunió espi,parabolt i pitó al peu de placa.
L5: 5 (25 m) Iniciar uns 10 m de placa d’adherència per continuar uns esglaons/fissura vers l’esquerra.
L6: 5 (25m) Sortir per la dreta de la reunió, canviant cap a l’esquerra per una zona poc continua fins arribar al canvi de coloració de la roca a taronjós. Pas d'A0 al final del llarg.
L7: 5+ A1 (15 m) llarg curt i sinuós que supera blocs de grans dimensions seguint les fisures i i superant sostrets i petits slaps . Nosaltres vam fer algún pas A1 sobre friens ben enplaçats. S’arriba a la reunió compartida amb la via que ve per l’esquerra i que marxa cap a la dreta.
L8: 6a+ A1 (35m) travessa cap a la dreta on trobarem un pitó i després un "long life" de la via que creuem, un cop aquí seguirem cap a l’esquerra cap a la evident xemeneia. On si apurem totalment en lliure ens trobarem passo de , possiblement, 6b+, Atenció a les roques en superar l’ultima ressalt. blocs solts.

Esperem, que si algú repetís la via, la gaudeixi, nosaltres obrint-la la vam gaudir de principi a final.

Aneto, pels tres colls

2009-06-07T12:49:00.000-07:00

Diumenge, 7 de juny.

Sona el despertador, 3 am. Deu n'hi do, ni ha que aquesta hora van a dormir i per nosaltres comença un dia espectacular de muntanya.

Els quatre, Fransesc, Victor , Xitos i jo mateix, esmorzem dins la furgo, quin luxe! encara recordem altres cops que haviem dormit a una cabana a pocs metres d'aquí, ho viviem tot diferetn, no se si millor o pitjor , però diferent segur.

Començem a caminar cap al refugi de la Renclusa, el camí és de sobres conegut , anem ràpid i sense encantar-nos. Just passar el refu, calçem els esquís i ens separem de la cua de frontals que s'encaminen cap els portillons, he de reconeixer que màgrada separar-me de la munió de gent , nosaltres anirem per Coll d'alba, aragüells i corredor Estasen.

Arrivant al Coll d'Alba , els primers rajos de Sol ens comencen a escalfar, no fa gens de fred peró sempre és d'agraïr. Algú comença a acusar el ritmillo dels caps de cursa, res però, que no se superi amb una barreta i quatre bromes sobre l'activitat nocturna de la víctima.

Passem el Coll d'Alba i rapidament treiem pells i ens encaminem cap a Aragüells , la vall és espectacular, solitària i amb un ambient molt alpí, la neu és dura i ens obliga a posar-nos els grampons per guanyar el coll, aquí fem un mos per recuperar forces tot veient ,el ja atapeït de gent , cim de l'Aneto.

Baixem cap a Corones i tornem a posar pells per últim cop del dia i potser de la temporada.

Guanyem alçada fins la base del Estasen, un corredor amb tant de nom sempre be de gust

La neu és dura i fa la progressió ràpida i segura, arribem al collet de l'aresta rapidament .

En Xitos era el debutant en la progressió per corredors, i s'ha comportat com un alpinista consumat, és un crak! d'aquí només ens queda superar una fàcil i curteta , però aeria, cresta de roca, per arribar al cim.

Sempre és un gust arribar al sostre del Pirineu.

L'activitat a durat 8 hores i 2250 metres de desnivell.

Intent a la Mare Tenebrosum.

2009-05-28T12:58:00.001-07:00

Dimecres, 27 de maig.

Arribo a casa i la Laura em diu: t'ha trucat l'Alfons.

La via que em proposa es diu Mare Tenebrosum a la Cinglera d'Esplubins, no em sona de res però el nom és sugeridor, accepto, ens trobem a Alp a les 7 del matí.

L'accés a la via es el fem pel camí de baixada de la concorreguda ferrada Regina fins al cap de munt del primer tram, allà em d'avandonar el camí pricipal i agafar un corriolet que ens porta fins a peu de paret.

La via comença a la tercera reunió de la Pirata Solitari, aquesta via ja la varem fer plegats l'any passat , per tant la coneixem i arribem ràpidament a la tercera reunió. Fins aquí em fet tres llargs bastant ben equipats de quart , cinque i 6a+ respectivament i algun voltor vigilant les nostres evolucions.

Començo el preimer llarg de la Mare, tot canvia, la roca es torna vermellosa i l'equipament desapereix bastant. Després d'un flanqueig de tercer enfilo un pas de cinque inferior, un friend, un altre, i arribo a una repisa,... Sorpresa!!!!!!

A la repisa hi ha algú que em vigila, ... d'unes plomes maldestres surt un coll llarg i blanc amb dos ulls i un bec que em miren aterrats, un poll de voltor intenta passar desapercebut, està espantat li veig a la cara.

Allà, al bell mig de la paret, una parella de voltors han decidit tirar el seu poll endavant amb molt d'esforç, i ara nosaltres sóm un estorb que posem en perill la seva evolució...

Alfons! crido, hi ha un poll de voltor i no puc passar sense molestar-lo. que em de fer?

No calen gaires devats, avall que hi ha més vies que llonganisses.

Arribo a la reunió des d'on m'assegurava l'Alfons i decidim seguir per la Pirata Solitari, ja l'hem feta però no ens fa res repetir-la.

Mentre enfilo el següent llarg de primer, estic content de la decisió que em pres. Observo el poll a la repisa, indefens i sol, sembla que la nostra marxa la tranquilitzat.

Ell , ha diferencia de nosaltres, se sap poca cosa, feble i vulnerable. Nosaltres en canvi, ens creiem els amos del món i amb dret a trepitjar-ho tot, doncs no, aquesta repisa és seva, és la seva llar i el seu bressol, allà hi va neixer i allà començarà a volar, no teniem cap dret a passar-hi, li desitjo un futur ben llarg i ple de vols fantàstics, a veure si ell, des de les alçades, enten que collons li passa aquest món!!!!

L'Alfons em comenta que minuts després un gran voltor a entrat a la repisa, la mare l'ha anat a consolar,... ja estic més tranquil.

Acabem la via sense més , amb algun pas a l'ultim llarg que s'em resisteix una mica.

La Pirata solitari està equipada amb parabolts, però pel cinque i l'últim llarg ens aniran bé un joc de friends mitjans , l'equipament allà hi és escàs. El descens el fem pel camí equipat de baixada de la ferrata, per anar-lo a trobar em de seguir les marques blaves.

SIUSPLAU, NO FEU LA MARE TENEBORSUM, FINS A FINALS D'ESTIU HI HA UN POLL DE VOLTOR AL PRIMER LLARG, SI FEU LA PIRATA SIGUEU EL MÉS SILENCIOSOS POSSIBLES. GRÀCIES!

Ressenya extreta del blog d'en Xavi grane, de ressenyes a l'alt Urgell, no us el podeu perdre!

http://alturgell-xgrane.blogspot.com/

Musical Expres

2009-05-24T02:44:00.000-07:00

Dimecres, 20 de maig.

Amb l'Angel ens em posat d'acord per fer una via a la setmana i aquesta tocava Vilanova, al final vam triar una via tipica, molt típica però que encara no tenia a la butxaca, La Musical Expres.

La via està equipada i te 6 llargs, la graduació és la següent: 4sup, 6b, 5sup, 5, 5 sup i quart.¨

És una via guapissima, murs i desploms amb molt bon canto una mica sobadeta però es pot fer. El pas de 6b i la resta de la 2 tirada és el més dificil de la via, si cal es pot solucionar fent A0, sense gaires complicaicons.

Via vertical i atlètica, molt atlètica. Per repetir-la, tot i que està equipada, nosaltres varem portar un joc d'aliens, no són impresindibles però ens evitaran alguna excursió curiosa.

Vam anar bastant per feina, personalment anava un pel massa relaxat , pensava que seria un passeig triomfal, però al final del segon llarg ja estava a to, la cosa és dreta de collons.

Aquesta ja està a la butxaca , la setmana que bé més...

Cambradase

2009-05-16T07:16:00.000-07:00

Dijous, 30 d'abril

Visionaris + Escalfabragetes.

Aquesta setmana sembla que pinta bé, dues activitats seguides amb l'Alfons , prometem, fa dos dies estavem al Pedra i ara anem cap el Cambra , que està en "ice conditions"

La via esta en condicions acceptables però una mica justeta en general, així que avui l'Alfons li toca la punta calenta de la corda, ell accepta encantat, ja avui de segon ja faré prou.

Via Visionaris: Els primers dos llargs entrem per la dels Alfons que esta coberta sota una campa de neu que fem a pel. En total farem dos llargs de gel i mixt una mica precaris però que l'Alfons resolt sense despentinar-se, jo de segons amb l'altre Alfons, el Valls, faig el que puc , des de la reunió semblava una rampa facileta i quan mi he posat la cosa s'ha complicat, en Valls donan-me consells des de sota una mica més i és menja un grampó, ho sento

Com que els kracs s'han quedat amb ganes de picar, seguim , amb l'Escalfabragetes.

Via Escalfabragetes: havia de ser una passejada, tan que algú va proposar de anar-hi a pel, mare de deu!

Primer llarg , un ressalt de gel i un parell de mixtes, segon una campa de neu i un tercer amb un pas de mixte que vaig flipar, vaya tela! aquests Alfons són unes bèsties.

Gràcies per poder escalar amb vosaltres, espero que se m'enganxi alguna cosa.

Canal del Riambau

2009-05-07T12:15:00.000-07:00

Dimarts, 28 d-abril.
Aquest any sembla que l hivern no es vol acabar, mentre molta gent ja nomes pensa en la roca i la caloreta, s estan donant unes condicions com feia temps que no teniem per fer corredors en bones condicions.
Ens assebentem que la Canal del Riambau al Pedra esta " ice conditions" i amb l Alfons i anem sense dubtar. L aproximacio no promet gaire , la neu esta bastant podrida i ens enfonsem fins els genolls, pero quan arribem apeu de canal , el tema s endureix de forma sobtada i ens pemet anar a pel fins a la base del primer ressalt.

Avui em toca a mi em diu l alfons, i sense pensar mo em lligo la corda i m enfilo, no soc gaire valent i aquest llarg sobre un gel finet em posa les piles.

Seguim per una campa de neu i arribem a una altre ressalt de neu i gel. Espectacular, gel una mica delicat pero permet progressar amb delicadesa, l Alfons des de la reunio em te control.lat en tot moment, m indica i m aconsella com he de posar peus i que estiri mes els bracos.
Al final es posa una mica dret , pero amb un cop de gas ja soc fora, tenir l Alfons a la reunio observant me m ha donat confianca, d aqui ens queda una altra campa de neu i un ressalt de roca, probablement de 5 sup , que , aquest cop si ,li cedeixo al company

D aqui al collet i som en un tres i no res . No deixem perdre el cim , un com a bon alpinista i l altre com a bon aprenent d alpinista, preferim culminar l asensio arribant al pollego superior.

Ho sento pero avui no se que passa que el teclat no vol ni accents ni apostrofs ni c trencada.

Iniciació a l'escalada...

2009-04-29T11:12:00.000-07:00

diumenge, 19 d'abril

Jo sempre havia dit que els pares que intenten que els seu fills facin el que a ells els hi agrada s'equivocaven, típic cas dels pares que volen que el nen esquii per collons als tres anys, ... patètic

Em podia haver estat calladet. Aquest diumenge vam anar a Montserrat, a la regió d'agulles a escalar la màquina de tren...
Fins aquí tot normal, anavem amb la companya del Fransesc i la seva germana ( altrament dit novia i cunyada), a iniciar-les amb el tema de l'escalada, la cordada estava formada pel Fransesc, sempre de primer de manera inperturvable, i les dues pobres patidores de segones respectivament.

La següent cordada , encara feia més gràcia, el que escriu de primer, ajudat per una corda que em deixava la cordada precedent, amb la seva filla a l'esquena, l'Erola, te dos anys i mig, és la edat ideal per iniciar-se en el tema de la escalada, no? i de segona la mare de la criatura ( se li reconeix el merit de volguer controlar a pare i filla, ja que el tema de escalar mai ha estat dels seu gust) i el tiet de la nena.

A terra es van quedar l'avia i en Gil ( el nostre fill petit) i la Lluna la gosssa d'en Raimon, em sembla que de tots és la que més seny deu tenir.

En fi suposo que la fila que feiem no era precisament d'escaladors extrems però varem donar el pego i l'Erola va estar al cim d'una agulla , serà la persona més petita al cim de la màquina de tren?

Un dia a la muntanya on la intenció era passar-ho bé, em sembla que ho vam aconseguir.

Couloir de Gaube

2009-04-28T10:59:00.000-07:00

Dijous 2 d'abril

Al final l'Albert m'ha convençut anirem al Gaube del tiron , de cotxe a cotxe i sortin de Puigcerda tan tard com puguem, cada dia enteng menys a l'Albert i a mi per fer-li cas...

Sortim del cotxe a les 5:30 , ens hem adormit, i després de donar unes quantes voltes trobem el camí correcte cap al refu, només ens falten el pitralls , perque el pistoletazo de sortida ja ha sonat fa una estona. Aquest paiao un dia em treurà els ulls literalment, fem l'aproximació al corredor com si estiguessim a una cursa, dues hores i mitja des del cotxe, em sembla que no està malament del tot.

El corredor està bastant fàcil amb la traça ben marcada, anem a pèl fins al primer ressalt uns 15 metres de gel a 70 , facilet però li dona emoció al tema , fins aquí la pujada ha estat un pel monòtona. Una mica de corredor més i ja estem a peu de la cascada, l'Albert em cedeix el llarg a i, tans cops hi havia somiat amb aquesta cascada i amb un parell d'empaçades de saliva ja soc a la sortida del Gaube, el sol em toca la cara per primer cop al dia i, mentres asseguro l'Albert, intento assaborir amb intensitat el moment,.. l'Albert arriba, encaixada de mans i compartim esmorzar amb vistes al Pirineu, impressionant!!!!!! només ens queda un esquiada de nassos fins al cotxe!!! Puta Mare!!!!

Roc del Boc

2009-03-31T13:06:00.000-07:00

23 de Març.

Un ocellet ens ha dit que prop de casa , hi ha un corredor que està en molt bones condicions, el central del Roc del Boc, ens falta temps per anar-hi.

Avui anem l'Albert, en Victor i jo.

Fem l'aproximació amb esquís, fins a peu de corredor a on els deixem. El corredors consta de tres ressalts de gel , el primer força interessant, i campes de neu intermitjes , al final ens queda una grimpada per roca i una aresta que donaran a l'activitat un aspecte prou interessant. Etngut un sol contratemps es meves ancies de picar gel n'han precipitat un troç que ha impactat amb la cara d'en Victor, spero que no m'ho tingui en compte,

Activitat molt recomenable en general.

El millor del dia però, és que proposo a l'Albert a anar al Gaube ell accepta amb la condició de fer-lo amb esquís a l'esquena i sortin des del cotxe, li dic que esta sonat i que de cap manera, però sabent que ja m'ha convençut i que dimecres m'espera una jornada llarga...

Teixonera al Cadí

2009-03-18T07:29:00.000-07:00

Divendres, 23 de febrer 09

Quan vam anar a fer la Canal de l'Àliga amb l'Albert i en Francesc, ja sabiem que la Teixonera sabia format com no ho feia des que es va obrir el 96. El que pasa és que és una via que està per sobre les nostres possibilitats,...tot va canviar al veure-la.

Era dreta, fina llarga, estètica i efimera. De vegades a la muntanya s'ha de ser una mica inpertinent, i en això l'Albert és un crack.

5.30 del matí, Estana.

Ens comencem a canviar a peu de cotxe , i mentre fem les motxilles arriben dues cordades més , una Alfons Gaston-Xavi Grane i l'altre, Alfons Valls i Enric Nadal, segurament no van a la de l'Ordiguer. Així és totes dues cordades van a la Teixonera. l'Aproximació la fem volant, a ritme de cursa, no sigui que el tema es fongui.

Jo ja anava una mica nerviós pel tema de plantejar-nos una via d'questes però si a sobre anem amb companyia de les cordades que he citat la cosa es posa interessant, resulta que entre dues cordades d'autèntics alpinistes consagrats, amb curriculums que fan por, anem la cordada Martí - Rocias , quina pressió!!

A peu de via el tema es posa interessant, el llarg el comença l'Albert i , després de veure com li ha ant a l'Alfons, el tema no pinta fàcil.

Dos primers llargs de gel , neu dura , increibles, no gaire fàcil de protegir però amb una progressió bastant segura tota en piolet tracció.

Tercer, quart i cinque llargs, el tema es posa tens. Mixte dificil , per a mi, amb un tercer llarg amb una secciuó d'uns deu metres de roca, per una xemeneia; extenuants, aquí l'Albert em va treure les castanyes del foc.

Sisè i setè llargs, tot en gel però amb alguns passos sobre gel finet.

Faig l'últim llarg i asseguro a l'albert, quan arriba, vaig cap a ell i l'abraço , avui ens ho em currat.

En resum una via per sobre les nostre possibilitats,... el que passa és que teniem el dia, ens va costar però vam sortir per dalt.

De les millors vies, sinó la millor, que he fet d'aquest tipus.

Tot baixant, ja de nit, surten alguns noms de vies per a projectes futurs que, per prudència, encara no escriuré...

El retorn de l'Angel.

2009-03-01T04:09:00.001-08:00

Fa que vaig a la Muntanya molts anys, segurament abans de que m'en recordi els pares ja mi portaven. Vaig començar a anar d'excursió, després a fer espeleo amb el pare , ( un autèntic malalt d'espeleo), enfilar-me alguna pedra i finalment em vaig apuntar a un curs d'escalada a l'Agrupa, així vaig començar.

Però amb qui vaig començar a escalar, qui em va posar a dins el cos el neguit per enfilar-me als llocs va ser l'Angel Puig, ell em va dur a la CADE de les bagasses, al Cavall de Montserrat, al Pedra, a la Rampes de Vilanova, a la KRT... em va fer que cada dilluns després del cap de setmana no tingués rés més al cap que la via que fariem el cap de setmana següent, simplement em va posar l'escalada al cos.

Ell , però fa temps que havia deixat d'escalar, entre altres motius per falta de continuitat amb la gent que escalava, jo vaig començar a treballar de temporades i poc a poc ens varem anar separant. Ara però les coses han canviat fa un any que viu a La Molina ( bon lloc), i se li a d'espertat l'ecalador adormit que porta dins, l'altre dia vam anar a escalar a Coll de Nargó, a la Paret del Grau.

Vam fer dues vies senzilletes, La Cainejo i la Si Fa sol, vam difrutar de valent, riure i algú va bufar una mica més del commpte, però sobretot varem parlar de futur, de vies que hi ha pendents, que si la setmana que bé cap a aqui que si l'altre cap allà, ... potser comença una nova etapa...

Us adjunto una ressenya de la Paret del Grau treta del blog d'en Xavi Grane que aprofito per recomanar-vos, un excel.lent recull d'escalades a l'Urgell. http://www.alturgell-xgrane.blogspot.com/

Marcal

Canal de l'Aliga.

2009-03-01T03:22:00.002-08:00

Fa dies que intentem lligar alguna activitat amb l'Albert, ens posem d'acord amb el dia i anem cap al Cadí , ens han comentat que la neu ja s'ha ssentat i la de l'Aliga està disfrutona.
Al final serem l'Albert, en Fransesc i jo, el tema promet, si més no riurem. La canalla veritat és que està facilota els tres resalts estan formadissims, una neu d'aquesta super transformada que el piolet el claves fins a mitja fulla, els cargols no queden gaire be però el tema dona confiança, només cal anar amb compte amb alguna plaqueta de neu que hi ha ente ressalt i ressalt, cap problema per tant. Canal , facilota sense més, per mi el més atractiu la sortida per l'aresta culminant al cim de costa Cabriolera. Descens per la del Cristall amb la depurada tècnica del "culen Bajen"
Marçal

ALPEN TRAIL 09

2009-01-28T14:00:00.000-08:00

Semblava que mai arribaria el moment de marxar cap a Suïssa, l'ultima setmana abans de la cursa, no parava de donar voltes al cap, anava sol i encara ho volia tenir tot més controlat, cartilles dels gosso, pinso, carn , material... quins nervis! Arriba divendres i un fart de conduir i dissabte encara més tot sol, bé amb la Rufa i el Trob de copilots, ja vaig tard, truco a l'organització per dir que arribaré una mica més tard, no passa res em comenten. Arribo a lloc i tots els participants espanyols venen ha saludar-me, estan intrigats, i tu ? quien eres ? que has corrido? doncs un simple debutant, amb moltes ganes d'acabar.
Les etapes es van succeint una darrera l'altre, a quina més espectacular, les dues primeres 35 km i 1200 metres de desnivell, sembla una cursa d'esquí de muntanya més que de trineu, espectacular dos dies esplèndids sobre un circuit molt alpí. Creuem cap a Itàlia, allà una etapa de 50 km i 1800 metres de desnivell sota una intensa nevada i uns quants graus sota zero , quina canya, els gossos van a més , em sembla que estan prou entrenats cada dia acaben cansats però sencers. La següent etapa s'ha descuçar degut a la nevada que ha caigut durant tota la nit , farem un circuit de 17 km , curt però divertit. L'última etapa a Sexten , especial, especial perquè és la última, se surt en massa i hi ha 4 ulls que em vigilen d'aprop, la Laura i en Gil han vingut a veure'm, Gracies! , sortida en massa i 42 km dia espectacular per acabar la cursa gaudintdel paisatge i pensant en les hores passades damunt el trineu. Arribem a Meta, som els últims, cap problema, segurament , però som dels que mé be ho em passat.
Em acabat la cursa, havíem entrenat des de principis de setembre, moltes hores, moltes matinades i moltes mullenes, sinó pregunte-ho a la Laura... em quedat penúltims a la classificació, tot es pot millorar, més entrenament i més ben optimitzat,... el que passa és que en aquest esport , la classe de gos és determinant, el mushers que van al davant porten una raça de gos molt diferent ala nostre. A més canvien els gossos com si res, venen i compren gossos com si fossin objectes, és l'única manera de fer un equip competitiu, tothom és ben lliure de fer el que vulgui, però jo no m'imagino canviar a cap dels meus gossos per un altre que corri més , més fort o tot el que tu vulguis, els meus gossos són els meus, ells també podrien estar amb un musher més experimentat i més bo , però em sembla que tampoc em canviarien, per tant correrem junts molts quilometres mes.
A la cursa em anat amb 4 gossos deixats, la Nora i la Iska d'en Sergi Puig i la Tame i en Yak, d'en Mikei i l'Elena, de l'equip Kobalaq, ( www.kobalaq.com) a tots ells moltes gràcies per deixar-me els seus gossos unes autèntiques màquines de córrer, sempre disposats a anar endavant, més endavant...

Gràcies, Torb, Rufa, Llamp, Nora, Iska, Tame i Yak, per córrer quan us ho he demanat, quan estàveu ansiosos per córrer al moment de la sortida, però encara més gràcies quan heu seguit corrent amb neu tova, al kilòmetre 40 i heu corregut simplement perquè jo us ho he demanat, Moltesa gràcies, sou increïbles.

Gel a la tardor.

2008-11-20T11:04:00.000-08:00

Dilluns a la tarda. Sona el mòbil. Em truca l'Alfons Gaston, no crec que sigui per anar a fer un cafè al bar.
Em proposa anar a fer un corredor a Ull de Ter, es veu que potser està en condicions... No puc refusar una proposta com aquesta, segurament el corredor escollit deu estar per sobre les meves possibilitats, però anant amb 'Alfons , no em de patir per res.

Increïble!!! el corredor està en unes condicions excepcionals , l'Alfons em comenta que la fet varis cops fa temps però sempre amb unes condicions molt seques, avui, això està perfecte. Cedeixo amablement els llargs de primer a l'Alfons, ell gaudirà més anant de primer, i jo de segon, fliparè...
El corredor és bastant mantingut els cinc llargs que té no et deixen despistar-te cap moment, els avantbraços i els bessons es posen a to ràpidament.
Arribem al final de la via i no cal dir res, les cares, delaten que els dos em disfrutat a tope del primer dia de gel de la temporada,...
Quan baixem, l'Alfons em parla del corredor veí, Phenix és el nom, per com me'n parla em sembla que no trigarà gaire a a tastar els nostres piolets...
Dimecres a la tarda, sona el mòbil, l 'Alfons, ... abans d'agafar-lo ja se de que va la trucada, em sembla que el corredor Phenix és el proper objectiu.
El corredor és bastant similar al Conrado-Altamira, una mica més curt, tres llargs i mig, i de dificultats iguals, el que passa és que el gel ja no està en tan bones condicions com el dimarts i l'equipament és més precari,... doncs flipa, això , que per la majoria de mortals serien inconvenients, per l'Alfons resulta que el fa més interessant, es veu que escalar per gel que sembla mantega i posar proteccions que jo no i penjaria ni la motxilla, fa que hagis d'estar atent, i això al MESTRE li agrada.

Pels dos corredors fa falta de tot. És a dir , pitons , friends, tascons i tres o quatre caragols de gel si és que ni ha gaires dies més.

En resum setmana genial, dos corredors de gel a la butxaca i nomes som a finals de Novembre, això promet, tan de bo aquest hivern sigui una temporada de "Ice condittions" ( expressió que utilitza el Mestre quan el tema està que t'hi cagues) i l'Alfons em truqui sovint per anar amb ell.
Gràcies Alfons per deixar-me venir amb tu, a estat un autèntic plaer!!!

Esquí de Tardor

2008-11-18T09:48:00.000-08:00

Aquesta temporada sembla que la Neu no es vol fer esperar, alguns ja portem uns metrets a les cames i ja han caigut La Tossa, Puigllançada, Puigmal i el Coma d'Or, tots ells amb unes condicions excel.lents per la temporada que estem, de fet tot el Pirineu està cobert per un mantell nival força generós , sembla que aquest any pinta bé,... que duri.

Ha nevat al Xalet

2008-10-31T09:27:00.000-07:00

Avui m'he llevat al mati per anar a entrenar amb els gossos, he mirat per la finestra i la sorpresa ha estat uns 20 centímetres de neu fresca i freda, d'aquella que la bufes i vola com si no pesés,. Fa temps que vivim a La Molina , per tant no és la primera nevada que veiem, però cada vegada em fa la mateixa il.lusió, com si fos la primera. A bans d'esmorzar, quan he tornat d'entrenar amb els gossos, amb l'Erola em anat a remenar Neu , i amb les mans gelades, galtes vermelles i els mocs penjant em anat tranquil.lament cap a ala guarderia, hai si en veiessin les avies!!

Corre Ahvala, corre!!

2008-10-29T07:09:00.000-07:00

Fa dies vaig sentir per la ràdio, " una ossa ataca un caçador a la Vall d'Aran" , ja tindrà problemes, vaig pensar.
I així està sent, batudes i més batudes per caçar-la viva, en principi, i dur-la al centre de recuperació d'animals salvatges de Vallcalent per estudiar-li el comportament.
Estudiar que? no ho entenc, ara es veu que un animal salvatge que se sent acorralat per desenes de gossos bordant i una munió de humans armats fins les dents , no pot intentar escapar-se apartant un dels seus depredadors, ( la ossa no sap que tot allò és per caçar porcs senglars, diuen ells).
I ràpidament les històries de sempre, tothom en contra els ossos, a caçar-los vius ho morts per penjar-ne el cap a algun menjador de caçadors, això si que és normal!
Matar un animal, simplement per plaer, i penjar-ne el cap dissecat amb dos ulls de vidre, a algun bar, menjador, o allà a on sigui , es veu que no es digne d'estudiar el comportament del qui ho fa.

No fotem home! els pobres ossos, fa més de deu anys que estan reïntroduits al Pirineu, i només s'han produït dos atacs ( jo en diria defenses) a dues persones, casualment caçadors. Mireu: jo , com molta gent, fa anys que em passejo per la muntanya, a peu, amb bici, amb els gossos, esquiant, de mil maneres, i encara és hora que cap s'em encari. Tot el contrari, només t'oloren i et veuen i corren fins ha perdre't de vista, ells si que tenen motius per tenir-nos por, som el seu pitjor malson.
I per acabar-ho d'arreglar , l'alcalde de Les, ja ha dit que si no la capturen els forestals, per tancar-la , ja faran una batuda ells, quins collons! la mare que el va parir! diu això i es queda tan ample, i a més ningú li diu res.
Que passaria si jo dema dic per la radio que com que no m'agrada la norma d'anar a 80km hora de màxima , per les rodalies de Barcelona , jo, que sóc més xulo que ningú li fotré una pallissa al director de la DGT, algú hi faria alguna cosa , no? . Ah!Però no és el mateix, jo no sóc polític i , ella ( l'ossa) no és humana.
Que trist que és veure , com després de tants anys, la majoria de gent encara no dona cap valor als animals, ens sentim superiors a ells, som més llestos, guapos i intel.ligents. Nosaltres anem pel món fent el bé sense molestar a ningú, destruïm el planeta, ens matem amb guerres des de fa mil.lenis¨, mentre uns es moren de obesitat d'altres es moren de fam,... i ells en canvi fan el mal i sembren el terror pel món, passegen pels boscos i muntanyes tot buscant menjar i aixopluc per passar l'hivern.

Per un cop des de fa temps, veig les noticies i m'alegro, a començat a nevar, i especialment a la Vall d'Aran la nevada és intensa, es veu que d'aquesta manera serà difícil la captura de la ossa assassina, segurament ja ha començat a buscar lloc per la hibernació...

Allà on siguis , Ahvala, córrer, córrer i no paris de córrer fins que trobis un lloc per passar l'hivern tot somiant en un món millor.

Marçal

Peiraforca - Roc Colom

2008-10-26T14:03:00.000-07:00

En Victor, l'Albert, en Ramon i jo, en Marçal, per fie ns em posat d'acord per fer una sortida junts a la muntanya, només amb els participants ja es veu que això promet. És igual si em quedat per anar a fer un Puijllançada o a fer Salenques el 3 de gener amb pantalons curts. Una cosa està clara, les bestieses d'en Ramon amanides amb les brometes de l'Albert, faran que ens fem un fart de riure sigui quina sigui la situació, i axìòsempre és d'agrair.

I així va ser.

Ens trobem a les set a Puigcerdà, el senyoret Albert ha decit que anirá fins la base del Peiraforca passant pel Puigpedrós sortint de Saga, casa seva, tot corrent.

A nois!, resulta que l'Albert, popularment conegut com Albert del Niu o home boig, és fa gran, i unes quantes enrampades amb algun bailet i un parell de molleres que li refresquen les peus li fan repensar l'opció i acaba passant-se a la normal que és anar amb cotxe fins a Porta.

Començem l'aproximació a un ritme alegret, però mantenint el talk-test, és a dir , no parant de dir bestieses en tota l'estona.
En victor ja s'ha endut la primera brometa del dia. Degut que, ultimament i per obligacions familiars te la muntanya una mica ablidada, no se sap com, li apareix penjada una L de novell a la motxilla. Amb bromes, bestieses i alguna que altra patinada arribem amb dues horetes i mitja al cim del Peiraforca.
L'Abert i jo ja coneixiem la cresta, l'haviem feta junts fa un parell d'anys,, fa patxoca, amb la cara obaga una mica enfarinada li dona un ambient una mica alpí, ens vestim ràpid i començem a progressar per la cresta amb celeritat, anem enllaçant rappels, amb algun tram una mica aeri, la cresta no és gaire mantinguda però, a estones , te ambient. Del Peiraforca al Roca Colom haurem fet varis rappels, un llarg de corda, i la pujada final al Roc Coloma a l' ensamble més degut a l'ambient que a la dificultat. Per baixar del Roc Colom fem una sol rappel de 60 metres que esn deixa a terra ferma.
Per fer la cresta són útils una parells de friends mitjans , algun fisurer i bagues per a blogs, a més de cordinos per a reforçar algun rappel, amb una corda serà suficient ja que tots els rappel estan fraccionants per a fer-los amb una sola corda.

Des de La Base del Roc Colom baixem cap al circ d'Engorgs, i d'aquí cap a Meranges, a on, la Yolanda, la companya del Ramon ens ve a buscar i així estalviar-nos desfer tota la vall paral.lela a la cresta plena de blocs, Gràcies Yolanda.
Acavem l'activitat tot assegurant-nos que no trigarem gaire a fer-ne alguna altre tots junts,...

La Banda del Tako

2008-10-26T13:47:00.000-07:00

Fa dies que , amb en Xavi deiem per anar a escalar, el que passa que entre una cosa i l'altre no acabavem de coincidir, per fi trobem data. Primer problema resolt , ara ve el problema numero dos: trobar una via en la que ell no es mori d'aborriment i jo no em mori de por, díficil, ja que ultimament juguem a lligues diferents. Al final ens decidim per la Banda del Tako, a roca Narieda, quedant abans que els llargs "disfrutons" els hi cediré amablement.

La Via va per la part esquerra de roca Narieda, és una via molt veritcal i bastant mantinguda , està semiequipada per la qual cosa s'ha de dur una mica de tot. La roca és compacte i dona bastanta seguretat, el que passa és que , per que enganyar-nos, és potent de collons.
A mi em costa que una via em deixi bon regust de boca quan no hi he estat a l'alçada, com és aquest cas, però aquest cop no va ser així, vaig baixar de la paret content i amb ganes renovades per tibar-li fort al boulder, que ultimament el tenim una mica abandonat.
Us adjunto una ressenya de la via extreta del bloc del Xavi grané , que de passo us recomano, per tote les ressenyes de l'Alt Urgell que hi te penjades.
Salut!

Per la Mariona i en Joan

2008-10-09T08:57:00.000-07:00

Hola parella , si esteu llegint això és que heu estat capaços de desxifrar els nostres encreuats, tampoc eren gaire difícils tot s'ha de dir.
Abans la gent feia cartes i després feiem servir el telèfon. Nosaltres, tot i viure a la muntanya hem fet servir aquest mitjà tan moderni per dir-vos un grapat de coses que cara a cara de vegades costen una mica.

Quatre bestieses:

Tot s'ha de dir, a mí les celebracions multitudinàries no m'agraden gaire. No sé per què , potser perque veus a molta gent, però no acabes d'estar amb ningú... el que passa és que l'ocasió s'ho merexia, va i la Mariona es casa, tocat els collons!! qui ho havia de dir??
Tot hi la premisa inicial ens va fer molta il.lusió que comptessiu amb nosaltres, el dia abans estàvem una mica nervis.
La Laura deia:
-Marçal tria el que et voldràs posar i mirarem si està ben net, que si no sempre ho tries a última hora i vas sempre tacat, no es tracta que fem pena.
- Si serà un casament de hippies, pantalons , sandalies i samarreta, cap problema.
- Ja veuràs com la gent anirà més arreglada, no donis la nota, siusplau, que després passo angúnies...
Total, que arribem al parquing i ens para un hippy amb accent de Lleida o València ( tot controlat), tot i així , al fons i destaquen alguna camisa i algun vestit de noia, quins nervis!!! sort que al final vaig amb samarreta, però porto una camisa pel que pugui ser. Amb una maniobra ràpida em despiloto al camp de fútbol i amb total normalitat, em poso la camisa, aquí no ha passat res.
La cerimonia: esplèndida. Amb els nuvis exultans, parlaments, cançonetes, perfecte... El que passa, tot s'ha de dir, el petò una mica ranci. Ja suposem que no era el primer que us feieu, però una mica més de passió hauria donat més joc, je, je !
El pica-pica, perfecte, que si xerro amb aquest hippy, la nena que no en té ni idea de parlar castellà, només euskera, un rasta per aquí... mentre l'Erola acaba, dissimuladament, amb totes les olives sense contemplacions el Gil a la teta, melancòlics amb l'Elisa,... i així fins la paella. Boníssima, podeu felicitar els del Cau , o no sé qui eren, perque la veritat és que la van clavar, fer arròs per tanta penya no és gens fàcil, i sabem de què parlem...
En resum ens hi vam trobar molt a gust, no podem demanar res més.

Només ens queda dir-vos una cosa. Us vam fer dos regalets.
Les flors de Neu: són de casa, surten quan marxa la neu, potser no són les flors més maques, però són la de neu, tot un símbol al món de la muntanya.
Les banderoles: són banderoles d'oració budistes, en elles si repeteix un missatge fins a l'infinit, el vent propaga el missatge per les muntanyes, i vetlla pels que a elles s'enfilen.
Aquestes , concretament són algunes de les que vam posar al camp base del Baruntse ( Nepal 2001) i del G-II( Pakistà 2007) en cap del dos casos es va assol-lir cap cim, però sempre hem tornat tots a casa, potser ens van ajudar una mica...
Esperem que tan les flors com les banderetes us acompanyin durant temps: unes us protegeixin i les altres us donin força per seguir lluitant pel que creieu, tal i com la flor ho fa per sortir a través de les últimes neus, buscant un raig de sol que li doni vida.

Dit això , volem dir-vos que a casa nostra, ara al Refu i més endavant on sigui, sempre, sempre hi tindreu la porta oberta, un plat a taula i un llit per dormir, sempre que volgueu podeu comptar amb nosaltres.

Una abraçada i moltes felicitats!!
Marçal, Laura, Erola i Gil

La Molina, 10 octubre del 2008

ESPERO XELO-BALM

2008-10-09T01:25:00.000-07:00

Fa dies que no coincidiem amb en Fransesc, pero aquest cap de setmana ho vam a conmseguir, ell tenia ganes de calcari i jo feia temps que tenia ganes de l'esperó Xelo-Balm, de seguida vam estar d'acord, ve a dormir a casa i l'endema cap a Organya a escalar.

La via va per la cara nord de Roca Narieda, per tant és una bona opció per l'estiu, esta bastan equipada, excepte el llarg de 6a que només hi ha un pitó al final de la fisura, per tant és bastan recomanable portar un joc de friens i fisurers. El següent llarg de A0 nosaltres vam haber d'improvitsar un estrep amb una cinta, això d' Ao deu ser pels que fan 1,95 metres sinó vas una mica just. Per la resta és una via agradable en un grau facilet, sense cap problema especial i amb repisetes que li tallen una mica el rotllo, la roca és prou bona cosa que fa l'escalada bastant segura i tranquil.la.
Nosaltres vam anar prou bé i sense problemes i la veritat és quan coneixes bé al company de cordada l'escalada és torna més plaent, al fer temps , molt temps, que en coneixem amb en Fransesc no cal que parlem gaire alhora d'escalar amb una mirada ja ens entenem, ara et toca a tu ara em toca a mi, sense cap problema, aqui és quan la paraula cordada es pot escriure amb majuscules.

ESTANY DE GUILS 21-9-2008

2008-10-01T10:43:00.000-07:00

El diumenge dia 21 vam anar amb l'Albert i la Gemma d'excursioneta.
Nosaltres varem arribar primer i mentre feiem temps l'Erola començava la seva incursió en el món de l'escalada (sempre sota la supervisió del seu pare)
Va ser improvitzat i en l'últim moment varem decidir anar a l'Estany de Guils degut a que duiem una guia local.
Vam carregar al Gil i l'Erola en les motxil.les i deixant enrera tots els boletaires varem anar fins l'Estany.
Una vegada allà, vam descarregar les provisions i varem fer un dinaret. Com sempre l'Albert ens va sorpendre amb les seves exquisiteses.
En la tornada com era de suposar amb la nostra superorientació vam donar unes quantes voltes de més per que no fos dit que sempre ho trobem tot a la primera.

Ens va agradar molt que l'Albert i la Gemma fessin els honors de venir amb nosaltres el dia que feia 5 anys que estan junts. I que no fan bona parella!!!!

ST. GIL

2008-09-13T12:58:00.001-07:00

L'1 de Setembre i com mana la tradició varem fer una peregrinació familiar a Núria.
Era St. Gil i varem decidir portar al Gil a veure la seva festa que celebren cada any allà on hi ha l'ermita. Varem pujar amb el cremallera amb tots els avis, la tieta Andrea i uns amics dels avis (Àngel i Lluïsa).
Només arribar ens esperava en l'estació una xaranga i varem anar directes a l'Ermita de St. Gil que donaven esmorzar per tothom.
Després varem veure que començaven les sardanes i l'Erola s'hi va quedar embadalida.
Per fer gana per dinar varem pujar amb el telefèric al Pic de l'Àliga i varem fer tot el camí de baixada ( a ritme d'Erola és clar).

En arribar volíem veure la processó dels pastors, però ens va guanyar la fam i varem fer el pic-nic que havíem portat. El temps es va comportar en tot moment.

A la tarda després de veure els audiovisuals hi havia una exhibició de gossos d'atura. Per acabar el dia varem anar a posar uns quants ciris a la Verge per que tot ens segueixi anant així de bé.

MOLTES FELICITATS GIL !!!!

Rufa!!, HIKE!!!

2008-09-13T06:36:00.000-07:00

Així ha començat la temporada. No em refereixo a la de bolets, ni de platja, ni de neu... sino a la de Mushing.
Fa uns tres anys que a poc a poc m'he anat enganxant a aquest esport-afició-manera de passar l'estona o com ho volgueu anomenar.
La culpa? del Torb, el meu primer gos, una barreja de Husky i Malamute. Amb ell vaig començar a fer esquí de muntanya i després fons, ... ell va patir totes les errades d'un debutant i després van venir la Rufa i el Llamp ( dos Huskys) i aquesta primavera han arribat dos cadells de Alaskan Husky, la Negu i la Narvik. Ja els anireu coneixent...
Des de l'1 de setmebre ja em fet 4 entrenaments de 3 km cada un, i de moment anem amb moltes, moltes ganes!! això pinta bé.
Els cadells ara tenen 9 mesos , i em començat amb una petita prova d'un km aproximadament, i la veritat és que ja han demostrat el seu caracter, no han parat de vordar fins que em començat a córrer, ja veurem com van progressant...

La intenció per aquesta temporada és la de repetir la Monegros ( www.mushingmonegros.com ) i participar per primer cop a L'alpin Trail. ( www.alpentrail.de )
La Monegros és una cursa pionera a l'estat Espanyol ( si, ja ho veie-ho, de vegades sortim a córrer a l'estranger), és una cursa per etapes de mitja distancia sobre terra amb road-book, i l'Alpin trail tambés és per etapes i de mitja distància però sobre Neu i transcorrer pels Alps Suissos i Itallians, ja veurem com ens anirà.

Primer entrenament de la temporada.

6 de Setembre del 2008

7:30 temp. 11 graus.

Començem a posar arnesos, , els gossos de seguida els reconeixen, salten i salten tot i estar lligats al stake-out. Poso la Rufa a la linia , i s'esta prou quieta, ...després el Torb i per últim en Llamp, estem tots apunt... pujo al tricicle i a l crit de: Rufa! Hike! comença una nova temporada.
Els gossos galopen i jo ting feines per fer-los anar a poc a poc, Eeeasy, Eeeasy... però estiren tan com poden, els primers dies haurem d'anar a poc a poc per tal de enfortir el muculs i evitar problemes futurs. Ja feia dies que mirava el calendari esperant que arribés el dia de tornar a començar, aquest món m'ha enganxat de debò, m'agrada bastant, i això és perillós, ja veurem com acabarem... mentres vaig pensant i miro , orgullós, com corren els gossos, ells no han afluixat ni un moment, però al ser el primer entrenament de la temporada ja sel's nota cansats, deseguida arribarem.

Sud-Est clàssica al Midi d'Ossau.

2008-09-02T12:22:00.000-07:00

Feia tant temps que tenia ganes d'anar-hi... al final quan fa temps que vols fer una via i has mirat mil i una ressenyes i més, acabés per mitificar-la que si aquell llar, que si les escales grises, que si la baixada, t'ho acabes imaginant una mica més difícil del que és , sembla que mai i podràs anar, que sempre podries anar-hi una mica més preparat,... tot són excuses , al final s'ha de ser una mica insolent i dir: ara és l'hora i m'hen hi vaig.

Hi així va ser, el company, aquest cop companya, l'Esther una amiga de fa molt temps amb qui em compartit bones escalades, la truco i de seguida em diu que si, perfecte , tot sobre rodes.

El despertador sona dins la furgo. són les 5:45, mandra fora, una mica d'esmorzar i de seguida estem caminant... fa una nit esplèndida, la lluna ens permet caminar amb els frontals apagats. Arribem el coll abans del refu, la silueta del Midi , de nit és impressionant, no diem res , però els dos ens l'hem mirat amb respecte.

De seguida arribem a peu de via, en posem arnesos, en calcem els gats, i ràpid l' Ester comença el primer llarg, se li nota una mica la pressió de saber on ens estem posant, no va tant tranquil.la com em te acostumat,... llarg a llarg però ens anirem relaxant i com més amunt més gaudirem de l'escalada. La via en general es desenvolupa sobre roca excel.lent i de fàcil protecció, fisures i diedres s'alternen per fer-nos fruïr d'aquest nostra plaer que és l'escalada. Simplement destacar els llargs 4 i 5 . El Quart el fa l'Ester de primera, les escales grises, un diedre esglaonat que l'Ester, ara si , resol amb una facilitat envejable. Bravo Ester!!!
El llarg numero 5 és , segons la majoria de ressenyes el clau de la via. És un diedre fisura bastant mantingut en 5 sup de 50m.

Arribo a la reunió amb l'Ester, maniobres mil cop fetes, em passa el material, li passo la motxilla , m'apreto una mica els gats, i amunt, surto de la reunió no gaire tranquil ,el llarg te una pinta impressionant, és veuen una parell de pitons i tota la resta sense res, començo a pujar, bufo i bufo, una mica per l'esforç i una mica per alliberar tensions, he de reconèixer que o sóc gaire valent, però metres a metre , vaig pujant, sense parar, ara un friend, una parell de passos, una altres friend, a mig llarg noto aquella sensació de que avui és el dia que tinc el llarg a la butxaca, i probablement la via, m'agafo fort i miro enrere, el buit sota els peus es fa notar, miro ben be a la vertical i veig la meva companya, atenta als meus moviments, ens mirem i , amb un sol gest entenem que tot va sobre rodes.
Els llargs es van alternant i amb alguna errada que altra de camí arribem sense més al final de la via, ja és nostra, FANTASTIC!!!!

Ens queda la baixada, per sort coincidim amb un guia , que no perdem de vista i arribem al cap de tres hores a la tartera per una baixada bastant curiosa.

Intentaré adjuntar una ressenya del Luichy, és la que vam fer servir i em sembla bastant acurada.
De moment les fotos les he penjades però encara no se com ordenar-les, tot anà sortint... esperem

2008-08-31T14:18:00.000-07:00

Hola a tothom.
Encara no se ben ve com és que he començat amb la història del blog, potser per explicar coses, per explicar que fem, com ens va tot,... no se si tindra gaire continuïtat , m'agradaria que si , ja ho veurem.
Anirem expicant el que fem i com ens va tot, intentaré anar penjant ressenyes de les activitats que fem, muntanya , escalada, bici, i mushing... que cada dia hi estic més enganxat.
També us donarem la tabarra amb els dos nou, vinguts, l'Erola i en Gil. L'Erola és la gran , ja te dos anys i en Gil te dos mesos, demà és el seu sant i anirem a Núria a celebrar-ho, Felicitats Gil!!!

Ha !!! , i inevitablement anirem parlant de com veiem el país, cada vegada més oprimit... com més gran em faig més independentista radical em torno, no hi puc fer-hi res.
Be ja ens anirem coneixent.