L'1 de Setembre i com mana la tradició varem fer una peregrinació familiar a Núria.
Era St. Gil i varem decidir portar al Gil a veure la seva festa que celebren cada any allà on hi ha l'ermita. Varem pujar amb el cremallera amb tots els avis, la tieta Andrea i uns amics dels avis (Àngel i Lluïsa).
Només arribar ens esperava en l'estació una xaranga i varem anar directes a l'Ermita de St. Gil que donaven esmorzar per tothom.
Després varem veure que començaven les sardanes i l'Erola s'hi va quedar embadalida.
Per fer gana per dinar varem pujar amb el telefèric al Pic de l'Àliga i varem fer tot el camí de baixada ( a ritme d'Erola és clar).
En arribar volíem veure la processó dels pastors, però ens va guanyar la fam i varem fer el pic-nic que havíem portat. El temps es va comportar en tot moment.
A la tarda després de veure els audiovisuals hi havia una exhibició de gossos d'atura. Per acabar el dia varem anar a posar uns quants ciris a la Verge per que tot ens segueixi anant així de bé.
MOLTES FELICITATS GIL !!!!
Aquest blog preten ser un recull de totes les activitats que anem fent. Intentarem explicar coses que ens passen, coses que fem i com ho vivim,... escalada, bici ,passejos amb els nanos, mushing, viatges i els que faci falta, ja veurem com anirà... sempre intentant explicar-ho tan intensamen com ho visquem. Salut!!
dissabte, 13 de setembre del 2008
Rufa!!, HIKE!!!
Així ha començat la temporada. No em refereixo a la de bolets, ni de platja, ni de neu... sino a la de Mushing.
Fa uns tres anys que a poc a poc m'he anat enganxant a aquest esport-afició-manera de passar l'estona o com ho volgueu anomenar.
La culpa? del Torb, el meu primer gos, una barreja de Husky i Malamute. Amb ell vaig començar a fer esquí de muntanya i després fons, ... ell va patir totes les errades d'un debutant i després van venir la Rufa i el Llamp ( dos Huskys) i aquesta primavera han arribat dos cadells de Alaskan Husky, la Negu i la Narvik. Ja els anireu coneixent...
Des de l'1 de setmebre ja em fet 4 entrenaments de 3 km cada un, i de moment anem amb moltes, moltes ganes!! això pinta bé.
Els cadells ara tenen 9 mesos , i em començat amb una petita prova d'un km aproximadament, i la veritat és que ja han demostrat el seu caracter, no han parat de vordar fins que em començat a córrer, ja veurem com van progressant...
La intenció per aquesta temporada és la de repetir la Monegros ( www.mushingmonegros.com ) i participar per primer cop a L'alpin Trail. ( www.alpentrail.de )
La Monegros és una cursa pionera a l'estat Espanyol ( si, ja ho veie-ho, de vegades sortim a córrer a l'estranger), és una cursa per etapes de mitja distancia sobre terra amb road-book, i l'Alpin trail tambés és per etapes i de mitja distància però sobre Neu i transcorrer pels Alps Suissos i Itallians, ja veurem com ens anirà.
Primer entrenament de la temporada.
6 de Setembre del 2008
7:30 temp. 11 graus.
Començem a posar arnesos, , els gossos de seguida els reconeixen, salten i salten tot i estar lligats al stake-out. Poso la Rufa a la linia , i s'esta prou quieta, ...després el Torb i per últim en Llamp, estem tots apunt... pujo al tricicle i a l crit de: Rufa! Hike! comença una nova temporada.
Els gossos galopen i jo ting feines per fer-los anar a poc a poc, Eeeasy, Eeeasy... però estiren tan com poden, els primers dies haurem d'anar a poc a poc per tal de enfortir el muculs i evitar problemes futurs. Ja feia dies que mirava el calendari esperant que arribés el dia de tornar a començar, aquest món m'ha enganxat de debò, m'agrada bastant, i això és perillós, ja veurem com acabarem... mentres vaig pensant i miro , orgullós, com corren els gossos, ells no han afluixat ni un moment, però al ser el primer entrenament de la temporada ja sel's nota cansats, deseguida arribarem.
dimarts, 2 de setembre del 2008
Sud-Est clàssica al Midi d'Ossau.
Feia tant temps que tenia ganes d'anar-hi... al final quan fa temps que vols fer una via i has mirat mil i una ressenyes i més, acabés per mitificar-la que si aquell llar, que si les escales grises, que si la baixada, t'ho acabes imaginant una mica més difícil del que és , sembla que mai i podràs anar, que sempre podries anar-hi una mica més preparat,... tot són excuses , al final s'ha de ser una mica insolent i dir: ara és l'hora i m'hen hi vaig.
Hi així va ser, el company, aquest cop companya, l'Esther una amiga de fa molt temps amb qui em compartit bones escalades, la truco i de seguida em diu que si, perfecte , tot sobre rodes.
El despertador sona dins la furgo. són les 5:45, mandra fora, una mica d'esmorzar i de seguida estem caminant... fa una nit esplèndida, la lluna ens permet caminar amb els frontals apagats. Arribem el coll abans del refu, la silueta del Midi , de nit és impressionant, no diem res , però els dos ens l'hem mirat amb respecte.
De seguida arribem a peu de via, en posem arnesos, en calcem els gats, i ràpid l' Ester comença el primer llarg, se li nota una mica la pressió de saber on ens estem posant, no va tant tranquil.la com em te acostumat,... llarg a llarg però ens anirem relaxant i com més amunt més gaudirem de l'escalada. La via en general es desenvolupa sobre roca excel.lent i de fàcil protecció, fisures i diedres s'alternen per fer-nos fruïr d'aquest nostra plaer que és l'escalada. Simplement destacar els llargs 4 i 5 . El Quart el fa l'Ester de primera, les escales grises, un diedre esglaonat que l'Ester, ara si , resol amb una facilitat envejable. Bravo Ester!!!
El llarg numero 5 és , segons la majoria de ressenyes el clau de la via. És un diedre fisura bastant mantingut en 5 sup de 50m.
Arribo a la reunió amb l'Ester, maniobres mil cop fetes, em passa el material, li passo la motxilla , m'apreto una mica els gats, i amunt, surto de la reunió no gaire tranquil ,el llarg te una pinta impressionant, és veuen una parell de pitons i tota la resta sense res, començo a pujar, bufo i bufo, una mica per l'esforç i una mica per alliberar tensions, he de reconèixer que o sóc gaire valent, però metres a metre , vaig pujant, sense parar, ara un friend, una parell de passos, una altres friend, a mig llarg noto aquella sensació de que avui és el dia que tinc el llarg a la butxaca, i probablement la via, m'agafo fort i miro enrere, el buit sota els peus es fa notar, miro ben be a la vertical i veig la meva companya, atenta als meus moviments, ens mirem i , amb un sol gest entenem que tot va sobre rodes.
Els llargs es van alternant i amb alguna errada que altra de camí arribem sense més al final de la via, ja és nostra, FANTASTIC!!!!
Ens queda la baixada, per sort coincidim amb un guia , que no perdem de vista i arribem al cap de tres hores a la tartera per una baixada bastant curiosa.
Intentaré adjuntar una ressenya del Luichy, és la que vam fer servir i em sembla bastant acurada.
De moment les fotos les he penjades però encara no se com ordenar-les, tot anà sortint... esperem
Hi així va ser, el company, aquest cop companya, l'Esther una amiga de fa molt temps amb qui em compartit bones escalades, la truco i de seguida em diu que si, perfecte , tot sobre rodes.
El despertador sona dins la furgo. són les 5:45, mandra fora, una mica d'esmorzar i de seguida estem caminant... fa una nit esplèndida, la lluna ens permet caminar amb els frontals apagats. Arribem el coll abans del refu, la silueta del Midi , de nit és impressionant, no diem res , però els dos ens l'hem mirat amb respecte.
De seguida arribem a peu de via, en posem arnesos, en calcem els gats, i ràpid l' Ester comença el primer llarg, se li nota una mica la pressió de saber on ens estem posant, no va tant tranquil.la com em te acostumat,... llarg a llarg però ens anirem relaxant i com més amunt més gaudirem de l'escalada. La via en general es desenvolupa sobre roca excel.lent i de fàcil protecció, fisures i diedres s'alternen per fer-nos fruïr d'aquest nostra plaer que és l'escalada. Simplement destacar els llargs 4 i 5 . El Quart el fa l'Ester de primera, les escales grises, un diedre esglaonat que l'Ester, ara si , resol amb una facilitat envejable. Bravo Ester!!!
El llarg numero 5 és , segons la majoria de ressenyes el clau de la via. És un diedre fisura bastant mantingut en 5 sup de 50m.
Arribo a la reunió amb l'Ester, maniobres mil cop fetes, em passa el material, li passo la motxilla , m'apreto una mica els gats, i amunt, surto de la reunió no gaire tranquil ,el llarg te una pinta impressionant, és veuen una parell de pitons i tota la resta sense res, començo a pujar, bufo i bufo, una mica per l'esforç i una mica per alliberar tensions, he de reconèixer que o sóc gaire valent, però metres a metre , vaig pujant, sense parar, ara un friend, una parell de passos, una altres friend, a mig llarg noto aquella sensació de que avui és el dia que tinc el llarg a la butxaca, i probablement la via, m'agafo fort i miro enrere, el buit sota els peus es fa notar, miro ben be a la vertical i veig la meva companya, atenta als meus moviments, ens mirem i , amb un sol gest entenem que tot va sobre rodes.
Els llargs es van alternant i amb alguna errada que altra de camí arribem sense més al final de la via, ja és nostra, FANTASTIC!!!!
Ens queda la baixada, per sort coincidim amb un guia , que no perdem de vista i arribem al cap de tres hores a la tartera per una baixada bastant curiosa.
Intentaré adjuntar una ressenya del Luichy, és la que vam fer servir i em sembla bastant acurada.
De moment les fotos les he penjades però encara no se com ordenar-les, tot anà sortint... esperem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)